Alexis, jugant o pensant?

On és la mà?

Alexis, és Nadal

Fa molts anys, més de 2000, va néixer un nen que es deia Jesús. Nosaltres, després de tants i tants anys, encara el recordem i celebrem cada any el seu neixement.

Saps per què? doncs perquè va ser un nen que tenia molts amics i amigues, era molt bo i estimava a tothom, sobretot a les persones que no les volia ningú.

Molta gent l'escoltava i feia com ell. Després els seus amics van escriure el que Jesús va dir i els hi va ensenyar.

Saps que és el més important que va dir? Que tots ens hem d'estimar molt, que no ens barallem amb ningú i ens perdonem, que ens ajudem i diguem sempre la veritat. Ell ho va complir fins la seva mort.

No et sembla que si tots féssim el que va dir Jesús, seriem més feliços i tindriem un món millor?

Per això cada any el recordem, perquè volem ser tan bons com ho era ell, i ens diem contents fent-nos petons i abraçades:

BON NADAL !!!

T'estimo molt

Una pel·lícula interessant

Made in L.A. (“Hecho en Los Ángeles”)

TVE el 15 de desembre de 2009 a les 22:00h.

http://www.madeinla.com/es_distrib?lang=spanish

A Catalunya no la projecten!!!

Alexis, no podies agafar el son...

i jugant amb la fruita, cantant fluixet i bressolant-te

et vares adormir agafat a les taronges.

Després, vas fer la migdiada als braços del papa.

Molts petonets

Alexis

1 any de vida,
no és meravellós?
T'estimem

Alexis, per molts anys!!

El pastís de la tieta Montse i el tiet Eduard. Que bo!
Un dia abans ja ho hem celebrat.
Tots, t'estimem molt!!

Alexis, dilluns 1 any !!

Mireu quin xicot més maco i simpàtic

Alexis, i sempre estem igual...

...Si fem les coses per agradar a Espanya, no avançarem. Si busquem el que més convingui a Catalunya, aleshores el conflicte és inevitable. Sentir-nos estimats o aprendre a viure en el conflicte. Aquesta és el dubte metafísic. I mentre no el resolguem, no avançarem.

O fixos o al carrer. Dijous va ser el gran dia d’aquest conflicte col·lectiu de personalitat. Dotze diaris van publicar conjuntament l’editorial de la dignitat per defensar l’Estatut. No havia passat mai a la història. Tants diaris i tan d’acord.

Doncs, el gran plaer de molts catalans, dijous al matí, no era llegir aquest editorial. Molta gent directament se’l va saltar i se’n va anar a veure què en deia la Brunete. La caverna. O com li vulgueu dir.

La dignitat catalana contra la indignació espanyola. I va guanyar la indignació. Mira què diu el Losantos. Fixa’t amb El Mundo.

Estàvem contents perquè vèiem que l’editorial havia fet l’efecte desitjat i un minut després ens obrien el micròfon i ens fèiem els escandalitzats.

La relació Catalunya-Espanya s’ha comparat moltes vegades amb un matrimoni. Amb una parella que flirteja constantment amb el divorci. Però potser s’assembla més a una relació laboral. Ara s’acaba el contracte i estem en un punt que o et fan fix i et milloren el sou i les condiciones laborals, o et foten al carrer.

El treballador ha decidit que no li pensa posar la decisió gens fàcil a l’amo. I en aquestes estem...

I per si la cosa no estigués prou animada, diumenge a les 7 de la tarda Barça-Madrid...

Llegiu l’interessant article de l’Albert Om a l’Avui:

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/conflicte_col_lectiu_de_personalitat_79618.php

T'estimo molt

Alexis ¡Visca Catalunya!

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Editorial conjunta d’avui a 12 diaris de Catalunya

Alexis, compartir i redistribuir. Canviar el sistema

Molt interesant el que he llegit a:

http://elultramarinos.blogspot.com/2009/11/arcadi-oliveres.html

"...Ha subrayado, apoyándose en la FAO como el número de personas hambrientas en 2009 es de 1020 millones, cuando era de 940 en 2008 y 880 en 2007.

Fue la FAO la que pidió un fondo de emergencia de 50.000 millones de dólares al año.

Los países ricos, ha recordado Oliveres dieron su negativa para luego ayudar a los bancos con una cantidad 40 veces superior."

I diu més coses...

Si no ens hi posem TOTS, anirem de malament a pitjor...

T'estimo molt!!

Alexis, avui toca pilota (a l'olla)

Aprenent a caminar

De quatre grapes

Papa, felicitats!

Ara, a fer música.

Alexis, ja ets a la teva habitació?

Perquè ja ets gran, eh que sí?

Alexis, aviat 1 any

¡T'estimem molt!

Alexis, crema un altre bosc

Un total de 40 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat treballen en l'extinció de l'incendi forestal que es va declarar ahir al migdia a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i que, després de cremar unes 90 hectàrees de pins, ja està estabilitzat.

(1 hectàrea = 1 camp de futbol)

90 camps de futbol de bosc cremat!

Aquí, al costat de casa.

I amb aquest vent de mestral que bufa.

Alexis, estic trista. Però t'estimo molt.

Alexis, dones i TV

De qüestió d'ovaris a qüestió de budells

Fa anys les rebaves masclistes titllaven la causa de determinades actituds contestatàries, rebels o queixes o malaties de les dones com una "qüestió d'ovaris" i així es tancava l'assumpte. Els ovaris eren la causa de tots els mals considerats "femenins". La subtilesa d'avui és una altra, la dona ha guanyat un estatus igualitari al dels homes i els seus mals semblen ser uns altres, segons ens repeteixen diàriament els anuncis publicitaris a la televisió.

Els budells de les dones són notícia i motiu d'interès dels publicitaris. Una munió d'anuncis de productes farmacològics i bio-alimenticis denuncien el mal funcionament dels nostres budells. De la qüestió d'ovaris hem passat a la de budells.

Ens diuen que les dones tenim gasos (els homes no) i també estrenyiment (els homes tampoc no en tenen); els nostres mals són a la panxa: ens inflem com globus i ,a més, no buidem els budells quan seria bo de fer-ho. Per si això no fos prou per a demostrar com n'estem d'espatllades, els anuncis televisius ens reiteren que sofrim pèrdues d'orina (els homes no).

Tots els anuncis tracten la dona de manera anormal, tan "femenina" que és incapaç de pronunciar les paraules-tabú "budells", "estrenyiment", "aerofàgia" mentre intenta suplir-ho amb uns moviments estranys assenyalant-se la panxa mentre es pren una píndola o menja un iogurt.

Els espots publicitaris de la pèrdua d'orina (lleu, això sí) són un monument a la cursileria, se n'emporta el premi guanyador el d'unes compreses : rosa-barbie insultant, moteres amb alts tacons-fetitxistes, dones "happy flower" ballant extasiades davant d'una orquestrina femenina i una vocalista que canta el crit d'alliberament que diu "Mujeres, volved a ser princesas!...".Gloops!

Carme Laura Gil

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149866

Alexis, rovellons de Prades

Molt bons! Eduard, GRÀCIES










El més gros de la temporada.

Alexis, flors per la besàvia Maria

Flors per a tu, àvia Maria,

ja fa un mes que ens vas deixar.

I també per a tots els avis i àvies del cel:

el Domingo, el Mariano, la Maria i el Pepito.

Us estimem i us recordem!

Alexis, rebel·la’t contra la pobresa!

Diumenge 18 d’octubre a les 12 h. a la plaça de Sant Jaume, concentració-acció a Barcelona contra la pobresa

La societat civil catalana surt al carrer per denunciar l’escandalós augment de la pobresa i exigir al govern que compleixi els seus compromisos.

El manifest conjunt que llancen amb motiu del Dia Internacional contra la Pobresa és la seva primera acció adreçada a influir en el govern per a la consecució d’uns pressupostos clarament socials per al 2010, Any europeu de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Concretament:

- L’aprovació, per via d’urgència, d’un Pla d’inclusió social amb recursos extraordinaris, i que es garanteixin els recursos necessaris per desplegar adequadament les lleis de la dependència i de serveis socials.

- L’acompliment del mandat legal d’assolir al 2010 el 0,7% dels ingressos propis incondicionats de la Generalitat per a la cooperació al desenvolupament.

- L’impuls de polítiques econòmiques capdavanteres que apostin per canvis en l’arquitectura financera i comercial internacional i per la universalització dels sistemes de protecció social, en la línia de l’acordat al G-192, la Conferència de Nacions Unides sobre la crisi del juny d’aquest any.

Entitats convocants: Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d’ONG per als Drets Humans, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides.

http://www.pangea.org/fcongd/

Els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

Des de l’any 2000, les Nacions Unides estan impulsant la campanya del Mil·lenni que té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania i fomentar la seva participació perquè exigeixin als seus governs el compliment dels ODM.

1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.

2. Assolir l'ensenyament primari universal.

3. Promoure la igualtat entre els sexes i l'autonomia de la dona.

4. Reduir la mortalitat infantil.

5. Millorar la salut materna.

6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties.

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Ens rebel·lem !!!

Petonets

Alexis, foc a la muntanya

EL PUIGMAL

S'està cremant per la part de França!

Cim arrodonit i molt ample de 2.913 m,
situat entre el Ripollès i l’alta Cerdanya,
cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim;
hi ha la creu de Puigmal, de ferro forjat,
un munt de pedres amb un pal metàl·lic
i uns quants paravents fets de pedres.

En el cim hi ha una placa amb els versos de Mn. Cinto Verdaguer:

"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".
Canigó, cant IV.

Arribant al cim del Puigmal, el jovent de Salomó, fa una setmana

Foto: Cris Dalmau Boronat

Es pot reparar una mort?

El govern espanyol lliura a la néta de Lluís Companys un document de reparació i de reconeixement

Quan manquen dos dies per al seixanta-novè aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el ministre de Justícia espanyol, Antonio Caamaño, és avui a Mèxic per a lliurar a Maria Lluïsa Gally, néta de Companys, un document de reparació i de reconeixement de la figura del seu avi, que el govern català i Gally mateix van sol·licitar fa un any.

La Generalitat de Catalunya es vol agafar a aquest document per avançar cap a la nul·litat, tant del procés contra Companys com de la condemna a mort.

Notícia de Vilaweb

Alexis, la primera!

Elinor Ostrom

Primera dona a rebre el Nobel d’Economia

Comparteix el guardó amb Oliver E. Williamson, per sengles anàlisis sobre el govern econòmic i els límits de les empreses.

Elionor Ostrom es va doctorar el 1965 en ciències polítiques a la UCLA. El 1973, juntament amb el seu home, Vincent Ostrom, fundava el Taller de Teoria Política i Política Pública de la Universitat d’Indiana. En el camp de l’economia política, ha destacat en l’anàlisi de l’acció col·lectiva, de la qüestió de la confiança i reciprocitat entre agents i de la gestió dels béns de domini públic (the commons).

Ha excel·lit en les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i els seus treballs expliquen com les transaccions econòmiques es fan no tan sols a través dels mercats sinó també dins de les mateixes empreses, associacions i famílies.

El premi ha valorat la tasca d'Ostrom sobre l'anàlisi de la gestió de la propietat pública. La Nobel d'economia ha desafiat la convicció clàssica que la propietat comuna és gestionada de forma pobra i que hauria de ser regulada per les autoritats centrals o privatitzada. Sobre la base de nombrosos estudis de la gestió per part dels usuaris de diversos recursos naturals, conclou que els resultats són millors que els previstos per les teories estàndard.

Ostrom ha mostrat en els seus estudis que en la majoria de casos els usuaris d'aquests recursos desenvolupen mecanismes molt sofisticats per a la presa de decisions i reforcen la regulació per gestionar els conflictes, una iniciativa que caracteritza les normatives que promouen l'èxit.

Ha fet veure, entre altres coses, que el que és petit també és molt important.

Espero que la segueixin moltes dones més en l'exel·lència.

Petonets!

Alexis, no tinc correu

A veure si ve la teva padrineta i ho arregla.

Si m'escrius fes-ho pel facebook.

Petonets

Alexis, no ho sé, això del caminador...

Carrutxa musical

El caminador és un seient que té rodes a les seves potes i ve protegit amb una barana perquè no pugui sortir-ne, el nen estant assegut o semiassegut pot amb les seves cames impulsar i desplaçar-se. Es fa servir des de fa molt de temps, és gairebé un costum que actualment s'està deixant de banda per recomanació de la majoria dels pediatres. El caminador no ensenya a caminar el nen, encara que veiem que es desplaci i fins i tot mogui les cames com si estigués caminant, no està aprenent a sostenir el seu cos ni exercita el seu equilibri, que són requisits bàsics per a poder caminar.

PUNTS EN CONTRA DEL CAMINADOR

- Pot retardar la funció motora: per a caminar és recomanable passar per etapes (asseure's, gatejar, posar-se dret, etc.), Pot fer funcionar el caminador contínuament, el nen estaria saltant aquestes etapes i només estaria assegut o semiassegut impulsant amb els peus.

- El nen tendeix a caminar cap als costats en lloc de caminar de front. No incentiva el balanceig dels braços en caminar, la qual cosa és indispensable per a la coordinació per caminar bé. Tampoc li dóna una noció clara del seu espai, i en estar assegut o semiassegut no exercita el seu equilibri.

- Pot generar accidents, perquè quan es posa el nen en el caminador, els adults creiem que no caurà i se'ls deixa sense supervisió. És en aquests moments, que el nen té llibertat que pot fer coses que no faria si estigués sota la supervisió d'un adult perquè els nens no tenen noció del perill, i pot fàcilment rodar per les escales, agafar objectes perillosos (medicaments, insecticides, objectes que es poden trencar, etc.), entrar a la cuina i cremar-se, bolcar objectes pesats, etc.

PUNTS A FAVOR DEL CAMINADOR

Actualment la majoria està en contra del caminador, però també té els seus punts positius sempre que pugui ser considerat com a part d'entreteniment i no com una manera d'ensenyar a caminar, costum o com una manera de descansar del nen:

- Brinda llibertat de moviment al nen, la qual cosa el posa content, l'emociona, el diverteix i li permet explorar, investigar i moure's per "el seu" món, convertint-se en una gran experiència.

- Nens molt actius troben en el caminador la joguina ideal per alliberar la seva energia, l'equivalent a la bicicleta en nens en edat escolar.

SI OPTA PER UTILITZAR EL CAMINADOR

Ha de tenir ben clar que el caminador no és una "ajuda per als pares" sinó que s'ha de considerar una distracció per al nen, el seu nen només es beneficiarà d'un caminador sempre que:

- Mai per la seva pròpia comoditat "perquè no em molesti", "per poder fer les coses de la casa" perquè en aquests casos vostè no ho estarà supervisant i el nen pot patir un accident.

- Sempre que el seu fill utilitzi el caminador ha d'estar sota la supervisió d'un adult, així com tenir la casa ordenada amb la finalitat d'evitar possibles accidents. Depenent de la maduresa del nen haurà d'estar darrere seu o només cal donar-li indicacions verbals.

- No utilitzeu el caminador molt temps durant el dia, el nen també necessita gatejar, caminar agafant-se dels mobles o donant-li la mà, que el caminador sigui una experiència més del dia a dia del nen. El caminador s'ha de considerar només com una forma més de divertir-se.

Potser millor un "correpasillo", no?

A veure què diuen els papes.
T'estimo

Alexis, quin t'agrada més?

Hi ha diferents tipus de caminadors i/o "correpasillos".

Són per a jugar i també per ajudar els nens i les nenes a fer les primeres passes...

Ja ens diràs quin vols, eh?

Pregunta-ho a la mama i al papa.

Molts, molts, moooooolts petonets!

Adéu, besàvia. T'estimem!

Gràcies per tot el que ens has donat i ens has estimat.

A reveure. Sempre et portarem al cor!

Alexis, felicitats!

Ja fas 10 mesos.

Que gran!

T'estimem molt, molt i molt!

Alexis, més "xoriços"

EFE

BARCELONA

L'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya Josep Maria Huguet ha responsabilitzat avui els seus subalterns de les inspeccions irregulars en empreses i ha justificat que els diners que tenia a Suïssa procedien d'inversions en borsa que l'advocat Juan José Folchi el va ajudar a evadir.

Huguet, que afronta una condemna de 16 anys de presó, ha estat el primer imputat a declarar en el macrojudici que se celebra a l'Audiència de Barcelona per la trama de corrupció a Hisenda destapada a finals dels 90, en què estan acusats notoris empresaris catalans i exalts responsables de les inspeccions fiscals a Catalunya.

Els van enxampar fa nou anys i mig, i

als deu anys els delictes prescriuen!

Si es descuiden...

Article complert a:

http://www.elperiodico.com/

Alexis, ens agraden els estels

¿Cuál será el futuro de nuestros nietos?

Mirando a mis nietos jugando en el jardín, saltando como cabras, rodando por el suelo, y subiendo y bajando de los árboles, me surgen dos sentimientos. Uno de envidia, pues ya no puedo hacer nada de eso con las cuatro prótesis que tengo en los miembros inferiores. Y otro de preocupación: ¿a qué mundo tendrán que enfrentarse dentro de algunos años?

... ... ...

Si queremos tener futuro, debemos partir de otras premisas: en vez de explotación, sinergia humanos-naturaleza, pues Tierra y humanidad forman un único todo; en lugar de competir, cooperar, base de la construcción de la sociedad con rostro humano.

Me dan alguna esperanza los teóricos de la complejidad, de la incertidumbre y del caos (Prigogine, Heisenberg, Morin) que dicen: en toda realidad funciona la siguiente dinámica: el desorden lleva a la auto-organización y a un nuevo orden, y así, a la continuidad de la vida en un nivel más alto. Porque amamos las estrellas no tenemos miedo de la oscuridad.

L. Boff

http://www.servicioskoinonia.org/boff/articulo.php?num=343

Molts petonets i carícies!

Alexis, visca santa Tecla!

Avui s'acaba la festa.
Molt bé, tarragonins!

Alexis, bona Festa Major!

Foto de l'àvia Jaka - Sta. Tecla 2009

Alexis, semblava un senyor i era un lladre

"Franquisme moral al Palau de la Música

L’afer del Palau de la Música, protagonitzat per la gestió del senyor Fèlix Millet, ha deixat esbalaïda la societat civil catalana. La carta que el principal protagonista d’aquesta història de lladres ha tramès al jutge ha sorprès molta gent i ara tothom es mostra indignat per l’actuació del personatge. Però més enllà de l‘actitud d’escandalització, aquests altres “fets de Palau” haurien de ser útils per fer algunes reflexions. N’apuntem només dues.

D’una banda, es planteja la qüestió de per què serveixen els òrgans col·legiats en institucions semblants, siguin fundacions, clubs o entitats. Si contemplem la llarguíssima llista de persones que conformaven els suposats consells delegats, executius o assessors, hom es pregunta per què serveixen tants noms il·lustres en llocs així. Es pot entendre que la gran majoria d’ells no coneguessin la lletra petita de les maniobres del senyor Millet, però al llarg d’anys i anys, ningú va fer cap pregunta? Ningú va fer constar en acta cap sospita? Aquí tenim una constatació trista: després de tant parlar de societat civil, el que ha passat al Palau posa en dubte alguns tòpics sobre la nostra societat civil.

En un altre sentit, quan es parla de la “confiança cega” que els membres del patronat tenien en l’expresident del Palau és inevitable no pensar en la pervivència en el nostre país d’un element que hauríem de començar a combatre: l’adhesió inquebrantable al comandament, molt més si s’expressa a través d’una figura carismàtica, cabdillista i amb trets autoritaris. Això ha passat en altres entitats. Hi ha com un fetitxisme envers els cabdills. Una actitud reverencial respecte els tòtems que simbolitzen el Poder en majúscula. En definitiva, viuen entre nosaltres encara les restes d’una mena de franquisme moral.

En més d’un sentit, la societat catalana, i l’espanyola, és clar, són encara societats postfranquistes. Un dia, Catalunya serà un país plenament sobirà (tant de bo) o no, però més important que això és que sigui finalment un país plenament democràtic i europeu. Per assolir-ho, cal que comencem a saber fer funcionar els organismes de control de les institucions (la separació de poders, al capdavall), reduïm els “divins” de tota mena a la més humil condició de persones, i que recordem què vol dir responsabilitat".

Pep Martí Vallverdú. Periodista.

Setmanari El Triangle

I jo em pregunto: quants n'hi deu haver d'aquests, de lladres i aprofitats, a tots els nivells de la nostra societat?

T'estimo molt.

L'Alexis al parc

Com t'agraden els gronxadors!

Molts petoneeeeeeets!!!

Alexis, jo voto SI

Alexis, lletra nova?

Acudit del diari AVUI

Nous segadors

(Jaume Subirana – Xavier Túmez)

Si voliem començar
novament la nostra gesta,
obriríem els balcons,
que l’airet la boira lleva.

Deixa’l bufar,
deixa’l passar,
defensor de la terra!

Catalunya, mirall gran,
tornarà a ser rica i plena
empeltada d’altra gent
menys ufana, menys superba.

Llença el mirall,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Burla el mirall!

Ara és hora, segadors,
ara i sempre, d’estar alerta:
cada juny ve un altre juny
i les eines es fan velles.

Cap cop de falç,
desa la falç,
defensor de la terra!
Desa la falç!

Que tremoli l’enemic
que en el nostre nom condemna:
Catalunya és molt més gran,
si convé, que les cadenes.

Desa la falç,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Desa la falç!

M'agrada, és més pacífic.

Petoneeeeets!

Alexis, VISCA CATALUNYA!

Avui el nostre país expressa en veu alta el seu compromís amb la llibertat. L’afany de llibertat política, la defensa de la nostra identitat i del nostre dret a decidir, la voluntat de posar fi a qualsevol imposició que pateixi el poble català, fan de l’Onze de Setembre quelcom més que una data festiva o una llunyana efemèride històrica. La Diada és un crit de present i futur que ressona amb la força de la història.

... ...

Reivindicar el futur. La lluita per les llibertats de Catalunya assenyala el camí de futur. Un camí que té el seu origen en la història, però que cal recórrer mirant endavant, sumant-hi els nouvinguts, sumant-nos a tots. No ho oblidem, no ho perdem de vista: només avançarem si la lluita per les llibertats és un objectiu comú, cercat en tots els àmbits del país, si assumim tots la responsabilitat de decidir allò que volem ser i fer com a país. Avui, doncs, molts també reivindicaran un futur sense setges, sense amenaces, sense tensió permanent. Reivindicaran el futur d’una Catalunya millor, una terra abonada al benestar, el progrés, la justícia i la llibertat.

Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya
Diari AVUI – 11/09/2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/llibertat_71364.php

Bona diada a tothom!

Petonets, nét estimat!

Alexis, la televisió...

«La televisió és el xiclet dels ulls: vas parpellejant, parpellejant, i ni alimenta, ni fa profit, ni res».

Joan Brossa