Ja fas 10 mesos. Que gran!
T'estimem molt, molt i molt!
29 de setembre del 2009
28 de setembre del 2009
Alexis, més "xoriços"
EFEBARCELONA
L'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya Josep Maria Huguet ha responsabilitzat avui els seus subalterns de les inspeccions irregulars en empreses i ha justificat que els diners que tenia a Suïssa procedien d'inversions en borsa que l'advocat Juan José Folchi el va ajudar a evadir.
Huguet, que afronta una condemna de 16 anys de presó, ha estat el primer imputat a declarar en el macrojudici que se celebra a l'Audiència de Barcelona per la trama de corrupció a Hisenda destapada a finals dels 90, en què estan acusats notoris empresaris catalans i exalts responsables de les inspeccions fiscals a Catalunya.
Els van enxampar fa nou anys i mig, i
als deu anys els delictes prescriuen!
Si es descuiden...
Article complert a:
Alexis, ens agraden els estels
¿Cuál será el futuro de nuestros nietos?Mirando a mis nietos jugando en el jardín, saltando como cabras, rodando por el suelo, y subiendo y bajando de los árboles, me surgen dos sentimientos. Uno de envidia, pues ya no puedo hacer nada de eso con las cuatro prótesis que tengo en los miembros inferiores. Y otro de preocupación: ¿a qué mundo tendrán que enfrentarse dentro de algunos años?
... ... ...
Si queremos tener futuro, debemos partir de otras premisas: en vez de explotación, sinergia humanos-naturaleza, pues Tierra y humanidad forman un único todo; en lugar de competir, cooperar, base de la construcción de la sociedad con rostro humano.
Me dan alguna esperanza los teóricos de la complejidad, de la incertidumbre y del caos (Prigogine, Heisenberg, Morin) que dicen: en toda realidad funciona la siguiente dinámica: el desorden lleva a la auto-organización y a un nuevo orden, y así, a la continuidad de la vida en un nivel más alto. Porque amamos las estrellas no tenemos miedo de la oscuridad.
Molts petonets i carícies!
24 de setembre del 2009
22 de setembre del 2009
19 de setembre del 2009
Alexis, semblava un senyor i era un lladre
"Franquisme moral al Palau de la Música
L’afer del Palau de la Música, protagonitzat per la gestió del senyor Fèlix Millet, ha deixat esbalaïda la societat civil catalana. La carta que el principal protagonista d’aquesta història de lladres ha tramès al jutge ha sorprès molta gent i ara tothom es mostra indignat per l’actuació del personatge. Però més enllà de l‘actitud d’escandalització, aquests altres “fets de Palau” haurien de ser útils per fer algunes reflexions. N’apuntem només dues.
L’afer del Palau de la Música, protagonitzat per la gestió del senyor Fèlix Millet, ha deixat esbalaïda la societat civil catalana. La carta que el principal protagonista d’aquesta història de lladres ha tramès al jutge ha sorprès molta gent i ara tothom es mostra indignat per l’actuació del personatge. Però més enllà de l‘actitud d’escandalització, aquests altres “fets de Palau” haurien de ser útils per fer algunes reflexions. N’apuntem només dues.
D’una banda, es planteja la qüestió de per què serveixen els òrgans col·legiats en institucions semblants, siguin fundacions, clubs o entitats. Si contemplem la llarguíssima llista de persones que conformaven els suposats consells delegats, executius o assessors, hom es pregunta per què serveixen tants noms il·lustres en llocs així. Es pot entendre que la gran majoria d’ells no coneguessin la lletra petita de les maniobres del senyor Millet, però al llarg d’anys i anys, ningú va fer cap pregunta? Ningú va fer constar en acta cap sospita? Aquí tenim una constatació trista: després de tant parlar de societat civil, el que ha passat al Palau posa en dubte alguns tòpics sobre la nostra societat civil.
En un altre sentit, quan es parla de la “confiança cega” que els membres del patronat tenien en l’expresident del Palau és inevitable no pensar en la pervivència en el nostre país d’un element que hauríem de començar a combatre: l’adhesió inquebrantable al comandament, molt més si s’expressa a través d’una figura carismàtica, cabdillista i amb trets autoritaris. Això ha passat en altres entitats. Hi ha com un fetitxisme envers els cabdills. Una actitud reverencial respecte els tòtems que simbolitzen el Poder en majúscula. En definitiva, viuen entre nosaltres encara les restes d’una mena de franquisme moral.
En més d’un sentit, la societat catalana, i l’espanyola, és clar, són encara societats postfranquistes. Un dia, Catalunya serà un país plenament sobirà (tant de bo) o no, però més important que això és que sigui finalment un país plenament democràtic i europeu. Per assolir-ho, cal que comencem a saber fer funcionar els organismes de control de les institucions (la separació de poders, al capdavall), reduïm els “divins” de tota mena a la més humil condició de persones, i que recordem què vol dir responsabilitat".
Pep Martí Vallverdú. Periodista.
Pep Martí Vallverdú. Periodista.
Setmanari El Triangle
I jo em pregunto: quants n'hi deu haver d'aquests, de lladres i aprofitats, a tots els nivells de la nostra societat?
T'estimo molt.
13 de setembre del 2009
Com t'agraden els gronxadors!11 de setembre del 2009
Alexis, lletra nova?
Acudit del diari AVUINous segadors
(Jaume Subirana – Xavier Túmez)
Si voliem començar
novament la nostra gesta,
obriríem els balcons,
que l’airet la boira lleva.
Deixa’l bufar,
deixa’l passar,
defensor de la terra!
Catalunya, mirall gran,
tornarà a ser rica i plena
empeltada d’altra gent
menys ufana, menys superba.
Llença el mirall,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Burla el mirall!
Ara és hora, segadors,
ara i sempre, d’estar alerta:
cada juny ve un altre juny
i les eines es fan velles.
Cap cop de falç,
desa la falç,
defensor de la terra!
Desa la falç!
Que tremoli l’enemic
que en el nostre nom condemna:
Catalunya és molt més gran,
si convé, que les cadenes.
Desa la falç,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Desa la falç!
(Jaume Subirana – Xavier Túmez)
Si voliem començar
novament la nostra gesta,
obriríem els balcons,
que l’airet la boira lleva.
Deixa’l bufar,
deixa’l passar,
defensor de la terra!
Catalunya, mirall gran,
tornarà a ser rica i plena
empeltada d’altra gent
menys ufana, menys superba.
Llença el mirall,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Burla el mirall!
Ara és hora, segadors,
ara i sempre, d’estar alerta:
cada juny ve un altre juny
i les eines es fan velles.
Cap cop de falç,
desa la falç,
defensor de la terra!
Desa la falç!
Que tremoli l’enemic
que en el nostre nom condemna:
Catalunya és molt més gran,
si convé, que les cadenes.
Desa la falç,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Desa la falç!
M'agrada, és més pacífic.
Petoneeeeets!
10 de setembre del 2009
Alexis, VISCA CATALUNYA!
Avui el nostre país expressa en veu alta el seu compromís amb la llibertat. L’afany de llibertat política, la defensa de la nostra identitat i del nostre dret a decidir, la voluntat de posar fi a qualsevol imposició que pateixi el poble català, fan de l’Onze de Setembre quelcom més que una data festiva o una llunyana efemèride històrica. La Diada és un crit de present i futur que ressona amb la força de la història.
... ...
Reivindicar el futur. La lluita per les llibertats de Catalunya assenyala el camí de futur. Un camí que té el seu origen en la història, però que cal recórrer mirant endavant, sumant-hi els nouvinguts, sumant-nos a tots. No ho oblidem, no ho perdem de vista: només avançarem si la lluita per les llibertats és un objectiu comú, cercat en tots els àmbits del país, si assumim tots la responsabilitat de decidir allò que volem ser i fer com a país. Avui, doncs, molts també reivindicaran un futur sense setges, sense amenaces, sense tensió permanent. Reivindicaran el futur d’una Catalunya millor, una terra abonada al benestar, el progrés, la justícia i la llibertat.
Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya
Diari AVUI – 11/09/2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/llibertat_71364.php
... ...
Reivindicar el futur. La lluita per les llibertats de Catalunya assenyala el camí de futur. Un camí que té el seu origen en la història, però que cal recórrer mirant endavant, sumant-hi els nouvinguts, sumant-nos a tots. No ho oblidem, no ho perdem de vista: només avançarem si la lluita per les llibertats és un objectiu comú, cercat en tots els àmbits del país, si assumim tots la responsabilitat de decidir allò que volem ser i fer com a país. Avui, doncs, molts també reivindicaran un futur sense setges, sense amenaces, sense tensió permanent. Reivindicaran el futur d’una Catalunya millor, una terra abonada al benestar, el progrés, la justícia i la llibertat.
Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya
Diari AVUI – 11/09/2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/llibertat_71364.php
Bona diada a tothom!
Petonets, nét estimat!
3 de setembre del 2009
Alexis, la televisió...
«La televisió és el xiclet dels ulls: vas parpellejant, parpellejant, i ni alimenta, ni fa profit, ni res».
Joan Brossa
Joan Brossa
2 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)