29 de maig del 2009

Alexis, per molts mesos i anys! Felicitats!

Ja tens MIG ANY!
Moltes felicitats, a tu, a la mama, al papa i a l'àvia!!!
Dels avis, que t'estimem molt!

24 de maig del 2009

Alexis, ho diu un historiador anglès

EL PRIMER PARLAMENT D’EUROPA

Les Corts Catalanes fins al
1714

Establertes el 1283, segons
Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglés Charles Howard McIlwain va escriure: "en la definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle XIV.

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al
segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors.

La Diputació del General o Generalitat

Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.
Al
segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)

El 1931, es reinstituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932. La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.

De l'exili al restabliment (1939-1980)

A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)

El Parlament actual es constituí després de la restauració de la Generalitat de Catalunya, i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

Alexis, com que quan jo vaig anar a l'escola no ens van ensenyar la nostra història, ara m'agrada llegir-la i rellegir-la. És important entendre d'on venim i qui som per saber on volem anar...
T'estimo molt!

Anglaterra - Catalunya


Catalunya és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Catalunya, és el territori històric i cultural català comprès entre les Corberes i el riu Sénia i entre el Cinca i el Mediterrani. És la part territorialment més extensa de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans. La bandera de Catalunya és una bandera de les anomenades heràldiques, sorgida de la translació del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Possiblement la bandera, pendó o estendard dels comtes fou anterior a l'escut. No en tenim referència documental fins al segle XIII, però és una de les més antigues d'Europa.
La seva capital és Barcelona.



Anglaterra (England en anglès) és una de les quatre nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La bandera d'Anglaterra consisteix en la creu de sant Jordi també present a d'altres llocs com en la bandera de Barcelona la qual és una creu vermella en fons blanc. Juntament amb la bandera d'Escòcia i la creu de sant Patrici (vella bandera irlandesa) forma la bandera del Regne Unit.
La seva capital és Londres.

Volant cap a Londres - Bon viatge!

En aquests moments, comença l'aventura.
Bon vol!

Picadilly



Big Ben


St. Paul


El Pont


La guàrdia reial


D'aqui dalt, es deu veure un panorama de la city!


Bon viatge, Teresa i Judit!
Londres us espera...
Ja enviareu reportatges, eh?
Molts petons

23 de maig del 2009

Alexis, quan jo era petita...


...els meus pares, el Pepito i la Maria, que ara serien els teus besavis, ni ningú en aquell temps no podien anar a votar. No era permès, perquè no viviem en llibertat sinó en una dictadura (un dia ja t'explicaré què vol dir dictadura) i els governs feien el que volien i el poble, nosaltres, no podia opinar ni fer el contrari d'allò que era manat, encara que no ho trobés bé. Perquè, si Alexis, manaven molt.

Ara jo, cada vegada que hi ha eleccions, penso en tot això i sempre, sempre vaig a votar, trobo que és un deure de bona ciutadana. Tampoc goso dir: -Una altra vegada hem d'anar a votar? Més aviat crec que tenim molta sort de poder opinar donant el nostre vot a les persones que millor ens poden representar.

El dia 7 de juny votarem pel parlament d'Europa, que es renova cada cinc anys i com que al diari AVUI d'avui he llegit aquest article que m'ha agradat, el poso aquí:

VOTAR PER UNA EUROPA POLITICA

És evident que les institucions europees són desconegudes per al gran públic. Encara més: són ignorades i menystingudes. L'opinió més comuna és que les polítiques del Parlament Europeu no serveixen per a res o bé que no tenen influència en la vida diària. No cal dir que això no és cert, sobretot si pensem que un 80% de les qüestions que es discuteixen al Congrés de Diputats tenen origen a Brussel•les.

En el passat es parlava de l'Europa econòmica o de l'Europa dels Estats, però aquestes maneres de definir-la no han servit per ajudar a entendre què s'hi coïa. Per això cal que ara parlem d'Europa com una unió política que incideix en les polítiques públiques nacionals.

Europa ha de ser una Unió en la diversitat, i un espai polític amb competències per actuar en la defensa dels drets de la ciutadania. Els tipus de polítiques que negociaran, pactaran i establiran els 736 eurodiputats dels 27 Estats de la UE dependran de la composició del Parlament.

En la darrera legislatura, la Comissió Europea ha pres decisions en tota mena de qüestions, que van des de la implantació de l'euro fins al canvi climàtic, entre altres temes. El Parlament Europeu ha aturat, per exemple, la directiva europea sobre les 65 hores de treball i ha votat més de 1.300 textos legislatius. Oi que és prou important tot això?

De cara al futur, el nou Parlament Europeu haurà de legislar tenint en compte la crisi econòmica i financera que viu el món. Una crisi que afecta la política i els valors socials que havien permès el benestar europeu posterior a la II Guerra Mundial. Cal esperar, doncs, que el nou Parlament sigui un actor actiu per a la recuperació política, econòmica i social de la UE.

Potser és veritat que les campanyes electorals no transmeten la importància d'Europa, sobretot perquè hi ha qui està interessat a convertir les europees en una mena de primàries internes. La campanya dels dos principals partits espanyols n'és un exemple. Però una minoria nacional com nosaltres no es pot permetre aquest luxe. Cal anar a Europa per defensar els interessos que només podem defensar nosaltres. Cal anar a votar el 7-J perquè Europa no la construeixin els de sempre. Cal anar a votar per enfortir una Europa democràtica.

Molts petonets!

11 de maig del 2009

Alexis, un poema preciós de la mama


PENDENT D'AIXÒ
Pendent d'això, pendent de tu,
pendent de l'aire que ens fa cos,
de les partícules que escriuen
la mirada, que diuen tactes
en potència. Prou; s'ha acabat.
La lletra pot desfer el desig,
això, el teu mot que ens destrueix,
el gest que enfila aquest final
inconegut, volgudament
desafiat.
T'anul·laré amb una vocal,
o millor dit, amb ritme buit
però contundent, amb carn de vers,
recompte exacte de tensions.
Tu ja ets per mi un trist soroll.
EVITO EL VERB - Rosa Comes
Cossetània Edicions
Col·lecció Sinalefa - 30

10 de maig del 2009

Tranquils! La setmana que ve guanyarem. Oi, Alexis?

Posted by Picasa

Us en recordeu del “Som sis milions”? Doncs ara...

Catalunya supera els set milions i mig d'habitants

La població de Catalunya ja està per damunt dels set milions sis-cents mil habitants. Aquesta dada prové del nombre de targetes sanitàries expedides al Principat fins al dia 1 de gener d'aquest any. Entre el 2008 i enguany el nombre de targetes ha augmentat en un 1,4%, segons fonts de la conselleria de Salut. Només en els últims cinc anys Catalunya ha guanyat set-cents mil habitants. El creixement demogràfic s'ha estancat a l'àrea de Barcelona i es manté a Girona i Tarragona.


AVUI d'avui

A mi em sembla que en lloc d'augmentar ens anem diluint com a poble.
Què hi fa que siguem més, si cada vegada som menys nosaltres mateixos?

8 de maig del 2009

Alexis, la cantavem fa moooolts anys...

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor:
la vida
pot ser eixe plor;
però nosaltresal vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
... i la seguirem cantant.
Felicitats! Raimon, pels 50.
I que ens en cantis molts més!

Barça

Publicat a l'AVUI d'avui

Alexis, m'ha agradat

ASOMBRA LO ASOMBROSO

Asombra el réprobo con amnesia y el iluminado de sonrisa sarcástica. Asombra el déspota democrático y el cacique dogmático. Asombra el laicista redomado y el confesional impertérrito. Asombra quien lo ve todo claro y quien siempre duda. Asombra la forma asombrosa que Dios tiene de asombrar a quienes perdieron todo asombro porque dejaron de creer en el amor como asombro.

Juan Rubio – Revista Vida Nueva


7 de maig del 2009

Alexis, felicita a la mama!

Pel seu nou llibre de poemes EVITO EL VERB, que presentarà el dia 4 de juny a Tarragona.
Rosa, continua així, tan creativa, tan inspirada, tan donadora de felicitat i vida.
GRÀCIES!!!

4 de maig del 2009

Més raó que un sant

...........

AQUEST QUADRE, en plena ègida del reforçament nacional espanyol, pot ajudar a explicar les enormes dificultats que està trobant el PSC per mantenir els ponts d'entesa amb el PSOE i amb el govern de l'Estat.
Perquè l'asèpsia nacional que transpira el projecte del PSC (i a partir de la qual ha bastit la seva hegemonia) és incompatible amb les exigències d'adhesió al projecte nacional desacomplexadament espanyol que es demana des del PSOE i que el PP, com s'ha vist a Euskadi, té tota la intenció d'abonar.
S'acosten els temps de fer pinya i els agents polítics i econòmics espanyols cada cop estan més farts de tolerar la mosca vironera de la discrepància catalana, cada cop estan més farts dels mals espanyols que diuen que reneguen dels nacionalismes, de l'independentisme, però que també estan contaminats de reivindicacions perquè, entre altres coses, demanen una igualtat de tracte i una part de la quota com a espanyols.
I en aquesta marea no només es demanarà a l'espectre social del PSC que visqui en un imaginari espanyol, que quan diguin "aquest país" vulguin dir "Espanya", que detestin veure el mapa dels Països Catalans a TV3, els demanaran un acte d'expiació i de prostració sense vacil·lacions i sense precedents, una exigència que ja s'ha percebut amb la reiterada humiliació a què el govern espanyol sotmet el govern de la Generalitat i el seu conseller d'Economia (del PSC) cada cop que s'incompleixen els tràmits en la qüestió del finançament, o cada cop que s'incompleix qualsevol altre compromís de desplegament d'un Estatut que des d'Espanya es voldria veure arranat.
La qüestió serà si el president Montilla, i amb ell tot el país, entomaran la humiliació o si la seva fermesa serà l'inici d'una nova singladura.

Hèctor López Bofill / Professor de dret a la UPF
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dilluns, 4 de maig del 2009
Llegiu tot l'article, val la pena.

Darrere la casa pairal i paisatge des del terrat



Posted by Picasa
Alexis, com jugaràs en aquest terrat amb la cosineta Blanca!
Mooooooolts petonets!!!

Alexis, una Festa Major molt "xula"


















El pregó, la cercavila, el pa beneït, les sardanes, el concert, la ballaruga, el futbol, la família, els amics, i moooooltes coses més...
Alexis, és que si ho retrates tot, no pots viure la festa amb tots els sentits. Bé, almenys jo. Potser quan tingui més pràctica...
Una Festa Major "rodona".
Gràcies salomonecs!!!

Cercavila

El sol i la lluna - La Blanca i la Berta

Que cansada estic de portar la cuca!


Balcó de Festa Major


1 de maig del 2009