Felicitats, Alexis!

Avui fas 7 mesos.

T'estimem molt!

Jaume i M. Teresa

Alexis, pensaments interessants

"Si la meva mare sempre és a prop meu és perquè durant la infantesa i també un cop ja adult, sempre em va deixar ser lliure"

John Berger

UN INTÈRPRET CRÍTIC DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA. Nascut el 1926, a Londres, viu des de fa anys als Alps francesos, on ha contemplat la desaparició de la pagesia europea (tema al qual va dedicar una trilogia narrativa).

Autor d’un llibre imprescindible sobre Picasso i guions cinematogràfics per a Alain Tanner, el 1972 va guanyar el Booker per la seva novel·la G i en va donar la meitat als Panteres Negres. Amb els anys, va transitar cap a formes de resistència comunitària. D’aquí ve el seu interès pel moviment zapatista a Chiapas.

En La forma de un bolsillo llança aquesta missiva poètica al subcomandante Marcos: «A tot arreu una pedra toca una altra pedra. I aquí, en aquesta terra cruel, un s’acosta a la cosa més delicada: una manera de col·locar una pedra sobre una altra que irrefutablement anuncia un acte humà, com diferent de l’atzar natural. I això pot fer-nos recordar que marcar un lloc amb una fita de pedra era una manera d'anomenar, i que probablement va ser un dels primers signes utilitzats per l’home».

Les reflexions de Berger defugen els llocs comuns del discurs polític i busquen la lucidesa de les metàfores. És estrany trobar un text seu que respongui a un sol impuls formal. La seva obra de teatre El último retrato de Goya és una meditació sobre la pintura i els seus assajos sobre art inclouen cròniques, paràboles, revelacions oníriques. Un pintor de hoy, la seva primera novel·la, va ser escrita en forma de diari, i la més recent, D’A per a X (1984 / Alfaguara), és una obra epistolar. Diari El Periódico 05/04/2009

Hi estic d'acord amb la frase del senyor John Berger. Encara que és molt difícil trobar el punt exacte de llibertat pels fills, quan ets pare o mare, mentre van creixent. Els pares sempre tenim por...

Trobo que és una persona interessant, m'han agafat ganes de llegir els seus llibres.

Molts petonets!

Alexis, avui és sant Joan

SANT JOAN - FESTA DELS PAÏSOS CATALANS

Que el foc de la catalanitat ens agermani

i no s'apagui mai en els nostres cors!

Molts petons

Alexis, a l'Àfrica...

El 40% de la producció hortícola del continent Africà es perd per manca d'amagatzemament, per manca d'accés als mercats i pels preus inestables!

O sigui, que perden quasi bé la meitat del que cultiven perquè no ho poden guardar, no tenen carreteres o accés a les mateixes ni mitjans de transport per comercialitzar i el que poden vendre és a uns preus que pujen i baixen, o més aviat baixen, en funció del benefici, o de l'especulació.

Petonets

Alexis, en coneixem d'aquestes persones valentes

Mn. Josep Cabayol, a l'Àfrica. Fa anys que dóna la seva vida pels més pobres i deixats, no de la mà de Déu, sinó de la mà dels homes.

T'estimo molt!

Alexis, a l'Àsia, Àfrica, i... també a casa nostra hi ha persones que passen gana

Sort que hi ha molts homes i dones valents, compassius i lluitadors com el Vicenç Ferrer!!!

Alexis, un poema de la mama

M'OFEGO

Estic eixorca de certesa

i narració, eixuta de sentits

i veritat, els porus em transpiren

solitud. Sordeses inconnexes

i oclusives primitives dintre meu,

evidències d'aquest buit que s'obre

al meu voltant, d'aquesta esfera

transparent. Sóc incapaç de trobar

un mot, de fer la suma de vocal

i consonant davant d'això:

revelació certa i incerta,

cantonada perfilada del mirall.

No puc apamar el buit,

prendre l'amplada de l'abisme

fastigós. M'ofego mentre ho faig.

Rosa Comes Casas
EVITO EL VERB

Cossetània Edicions

Alexis, un petó de la cosineta Blanca!

Una festa molt maca, Blanca!

Felicitats!!!

A tu i als papes!