Ja tinc 8 mesos!!!31 de juliol del 2009
21 de juliol del 2009
Alexis, s'estan cremant molts boscos
Foto del diari 20minutos.esTambé a la Terra Alta, que és tan preciós!
Alexis, lliçons de solidaritat, les justes
Abans de que hi hagués això que ara en diuen Estat de les autonomies dins d’això que en diuen Espanya, només hi havia un lloc on es cridés tot seguit “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”. I aquest lloc era aquí. A l’Espanya seca ni s’havien plantejat tenir ni un govern ni unes institucions pròpies. Mai n’havien tingut, per tant era natural no reclamar-les. Però, guaiti vostè quina cosa, el cafè per a tothom els va regalar un joc de sis tasses, sis plats i sis culleretes així va ser com van entrar en l’apassionant món de l’autogovern. Les transferències i els diners que ara els arribaven havien de permetre’ls sortir de la misèria i l’abandonament en què estaven gràcies a aquest franquisme que molts enyoren i crear riquesa.
Total, que a Extremadura (dic Extremadura com podria dir Múrcia o Castella i Lleó) va començar a ploure caler fresc. Primer del sistema autonòmic i després de la UE. I al final de tots dos. I van dedicar-lo a construir autovies de tres carrils on l’únic trànsit eren simpàtiques sargantanes. I quan van acabar amb les autovies van dedicar-se a posar bancs. I quan van tenir la regió plena de bancs, van passar als fanals.... i així fins que van aconseguir enrajolar províncies senceres.
Total, que quan ho van tenir tot ple d’autovies, bancs, fanals i rajoles, i tot i així continuaven plovent-los els diners, llavors van començar a gastar-se’ls creant una burocràcia faraònica. És així com en 30 anys de cafè per a tothom, el gran èxit del sistema ha estat aconseguir que el 25% dels extremenys siguin funcionaris i crear-hi una casta de subvencionats experts a dir als altres que són uns insolidaris. I entre aquests “altres” hi ha, naturalment, els catalans d’origen extremeny que, cada cop que van al poble, tornen tan escandalitzats del que hi veuen que els calen setmanes per refer-se de l’impacte.
Iu Forn - Diari AVUI
Iu Forn - Diari AVUI
T'estimem molt!
19 de juliol del 2009
17 de juliol del 2009
Les infermeres
Deixar-hi la pell cada diaMercè Aixandri Tarré - Tortosa
Sóc infermera i treballo des de fa més de 35 anys en una unitat d’intensius. Vaig començar als 18 anys com a auxiliar d’infermeria a l’Hospital de Sant Pau i la primera nit em van col·locar sola i sense miraments a l’uci.
No havia vist ni un malalt en la meva vida i per la meva edat tampoc tenia concepte del que no sabia ni, en conseqüència, de les meves deficiències. Després d’acabar els meus estudis vaig seguir com a infermera a la Clínica Quirón i al cap de dos anys vaig anar a treballar a l’Hospital de Bellvitge.
Enlloc se’m va donar formació prèvia ni dies per familiaritzar-me amb l’entorn.La medicina ha evolucionat molt, i a les ucis hi ha molta tecnologia que s’ha d’aprendre ràpidament, però com a infermeres al mateix temps també atenem altres aspectes cada vegada més complexos que afecten els malalts i les seves famílies.
El sistema de reclutament del personal d’infermeria a les ucis està com fa 35 anys: sense especialitat, sense definició de perfils, tothom hi pot anar… No es té en compte que les infermeres que s’acaben de graduar no estan preparades per atendre malalts crítics. Encara que els estudis ho permetin, l’ètica no ens ho ha de permetre. A cap de nosaltres ens agradaria que una persona estimada fos atesa per personal inexpert.
La directora d’infermeria del meu hospital em diu que la valoració que faig del personal d’infermeria de crítics (sóc supervisora) és massa alta, i jo intento dir-li, qüestionari en mà, que les infermeres d’intensius no poden ser mediocres, que han de ser com a mínim de notables a excel·lents perquè la seva responsabilitat és molt alta i les situacions que han de saber resoldre són complexes.
Aquestes infermeres són molt professionals i quan hi ha molta càrrega de treball i poca infermeria posen a disposició de la unitat els seus dies lliures.
Per tant, la meva solidaritat amb les altres víctimes del succés. La infermera i l’auxiliar també són víctimes i no poden ser jutjades públicament sense una investigació clara i serena de les múltiples causes que hi han pogut concórrer.
Llegiu-ne més a:
Alexis, cap on anem?
La crisis económica en la que se encuentra inmersa España no solo ha generado un aumento de parados y de negocios que van a la quiebra, sino que también ha sido un factor determinante del incremento que, desde 2008, ha experimentado una de las lacras más antiguas de la historia: el racismo y la xenofobia.Así lo refleja el Informe Raxen, elaborado por el Movimiento contra la Intolerancia, http://www.movimientocontralaintolerancia.com/ en el que se muestra como «los prejuicios hacia la inmigración, el miedo a la pérdida de identidad cultural y la falta de preparación de la sociedad española para la diversidad» han favorecido el desarrollo de un escenario social en el que la intolerancia adquiere un papel protagonista.
De hecho, el pasado año se contabilizaron un total de 350 casos catalogados como xenófobos en nuestro país. La Comunidad de Madrid, Cataluña y la Comunidad Valenciana han sido las tres regiones más afectadas por las agresiones de corte racista. También se han detectado casos en Murcia, Castilla y León y Andalucía.
Igualmente, a lo largo del último año, se ha detectado un incremento de la actividad y del número de grupos neonazis, que ha provocado el aumento de la violencia hacia colectivos como inmigrantes, jovenes antifascistas, homosexuales e indigentes.
Según explicó el presidente de Movimiento contra la Intolerancia, Esteban Ibarra, durante la presentación del informe «estas agrupaciones aspiran a la destrucción del Estado democrático y de derecho». Asimismo el documento evidencia la existencia de brotes racistas y xenófobos en las aulas. En éstas, los marroquíes y gitanos son los grupos más afectados. De igual forma, han crecido estos ataques en los campos de fútbol, que albergan una gran cantidad de grupos ultras que defienden sus colores haciendo uso de la agresión física y verbal.
A la vista de lo expuesto en el documento y como consecuencia de la falta de intervención gubernamental, Movimiento por la Intolerancia establece una serie de peticiones con las que se pretende hacer frente a aquellas situaciones que promueven el odio, la discriminación o la violencia.
Así, la entidad aboga por la prohibición de todas las actividades, como conciertos o manifestaciones, que puedan ser promotoras de racismo. Además, solicita la existencia de una Fiscalía Especial y la creación de una Unidad de Policía central, capaz de actuar eficazmente contra lo que «ya es una de las mayores lacras de la sociedad».
En esta línea, reclama una reforma del Código Penal, que comporte el desarrollo de una legislación antidiscriminatoria, capaz de velar por los derechos de las víctimas. El informe pretende poner fin a la «cifra negra de víctimas del odio».
Revista de premsa de Càritas
Molts petones!
Àvia
13 de juliol del 2009
10 de juliol del 2009
Bon viatge, padrineta!
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n'és l'Haia). Està situada a l'oest del país, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antigament Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la província d'Holanda Septentrional.
Ara és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. Al 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'àrea metropolitana d'1,5 milions. Juntament amb Rotterdam, Utrecht i l'Haia és una de les ciutats més importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.
Amsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament d'alguns edificis- exigeix que la majoria dels habitatges s'assentin sobre puntals de fusta. La gran manca d'habitatges moderns en el casc vell ha multiplicat el nombre d'habitatges flotants. Amsterdam deu la seva harmonia a l'edificació baixa i a l'absència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.
A la nit, a més de l'animació que ofereix el famós Barri Vermell (de Walletjes), la vida nocturna coneix el seu apogeu a les tavernes tradicionals, cafeteries elegants, locals de moda, bars alternatius, discoteques i sales de festes. Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Com en qualsevol lloc dels Països Baixos, és possible adquirir bossetes de cànnabis en els coffeeshops, locals legalment reconeguts per a la venda de drogues toves.
Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, i una espècie de Venècia del Nord, amb manifestacions culturals variades: grans exposicions, abundants galeries d'art, concerts de la famosa orquestra de l'auditori (Concertgebouw), espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on s'organitza el concert d'estiu davant de l'hotel Pulitzer, i l'Uitmarkt, on s'inicia la nova temporada teatral.
Viquipèdia
Que us ho passeu molt bé!!!
Petons
4 de juliol del 2009
3 de juliol del 2009
1 de juliol del 2009
Preparant el viatge a...
Sardenya/Sardigna
Autèntica cruïlla del mar Mediterrani, Sardenya és una de les illes europees amb una major diversitat lingüística i cultural. Encara que Itàlia hagi entrat a l'illa amb la força que només un Estat pot tenir, els sards s'han guanyat la definició de 'poble' per sobre de 'regió', a més d'aconseguir una autonomia considerable i la relativa protecció de les seves llengües (sobretot del sard) i les seves especificitats.
Població: 1.660.000 h. (2006)
Superfície: 24.090 km²
Institucions: Govern Regional i Consell Regional de Sardenya
Ciutats importants: Càller (Casteddu, Cagliari), Sàsser, Aristanis, l’Alguer
Administració estatal: Itàlia
Llengua territorial: sard, lígur, català
Llengua oficial: italià
Cultura religiosa: cristiana catòlica.
L'illa de Sardenya és una de les autonomies de l'Estat italià, juntament amb el Friül-Venècia Júlia, Sicília, Trentino Alto Adige/Tirol del Sud i la Vall d'Aosta. Igual que aquestes, Sardenya s'ha dotat d'un òrgan executiu i un altre de legislatiu (anomenats Giunta regionale i Consiglio regionale), i gaudeix d'un bon nombre de competències. A diferència de la resta de territoris autònoms, però, l'estatut que regeix l'illa reconeix l'existència del poble sard.
Per saber-ne més de Sardenya podeu consultar alguns enllaços com la pàgina de la Regió Autònoma, l'Associació pro-llengua Sotziu Limba Sarda i l'Associació cultural I Sardi. També hi ha alguns diaris digitals, com per exemple La Nuova Sardegna, L'altra voce i Tempus Nostru, en sard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)