17 d’octubre del 2009

Alexis, rebel·la’t contra la pobresa!


Diumenge 18 d’octubre a les 12 h. a la plaça de Sant Jaume, concentració-acció a Barcelona contra la pobresa

La societat civil catalana surt al carrer per denunciar l’escandalós augment de la pobresa i exigir al govern que compleixi els seus compromisos.


El manifest conjunt que llancen amb motiu del Dia Internacional contra la Pobresa és la seva primera acció adreçada a influir en el govern per a la consecució d’uns pressupostos clarament socials per al 2010, Any europeu de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Concretament:

- L’aprovació, per via d’urgència, d’un Pla d’inclusió social amb recursos extraordinaris, i que es garanteixin els recursos necessaris per desplegar adequadament les lleis de la dependència i de serveis socials.

- L’acompliment del mandat legal d’assolir al 2010 el 0,7% dels ingressos propis incondicionats de la Generalitat per a la cooperació al desenvolupament.

- L’impuls de polítiques econòmiques capdavanteres que apostin per canvis en l’arquitectura financera i comercial internacional i per la universalització dels sistemes de protecció social, en la línia de l’acordat al G-192, la Conferència de Nacions Unides sobre la crisi del juny d’aquest any.

Entitats convocants: Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d’ONG per als Drets Humans, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides.

http://www.pangea.org/fcongd/

Els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

Des de l’any 2000, les Nacions Unides estan impulsant la campanya del Mil·lenni que té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania i fomentar la seva participació perquè exigeixin als seus governs el compliment dels ODM.

1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.

2. Assolir l'ensenyament primari universal.

3. Promoure la igualtat entre els sexes i l'autonomia de la dona.

4. Reduir la mortalitat infantil.

5. Millorar la salut materna.

6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties.

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Ens rebel·lem !!!
Petonets

16 d’octubre del 2009

Alexis, foc a la muntanya

EL PUIGMAL
S'està cremant per la part de França!

Cim arrodonit i molt ample de 2.913 m,
situat entre el Ripollès i l’alta Cerdanya,
cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim;
hi ha la creu de Puigmal, de ferro forjat,
un munt de pedres amb un pal metàl·lic
i uns quants paravents fets de pedres.
En el cim hi ha una placa amb els versos de Mn. Cinto Verdaguer:

"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra
que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".
Canigó, cant IV.

Arribant al cim del Puigmal, el jovent de Salomó, fa una setmana

Foto: Cris Dalmau Boronat

13 d’octubre del 2009

Es pot reparar una mort?


El govern espanyol lliura a la néta de Lluís Companys un document de reparació i de reconeixement

Quan manquen dos dies per al seixanta-novè aniversari de l'afusellament del president
Lluís Companys, el ministre de Justícia espanyol, Antonio Caamaño, és avui a Mèxic per a lliurar a Maria Lluïsa Gally, néta de Companys, un document de reparació i de reconeixement de la figura del seu avi, que el govern català i Gally mateix van sol·licitar fa un any.

La
Generalitat de Catalunya es vol agafar a aquest document per avançar cap a la nul·litat, tant del procés contra Companys com de la condemna a mort.
Notícia de Vilaweb

Alexis, la primera!

Elinor Ostrom
Primera dona a rebre el Nobel d’Economia

Comparteix el guardó amb Oliver E. Williamson, per sengles anàlisis sobre el govern econòmic i els límits de les empreses.

Elionor Ostrom es va doctorar el 1965 en ciències polítiques a la UCLA. El 1973, juntament amb el seu home, Vincent Ostrom, fundava el Taller de Teoria Política i Política Pública de la Universitat d’Indiana. En el camp de l’economia política, ha destacat en l’anàlisi de l’acció col·lectiva, de la qüestió de la confiança i reciprocitat entre agents i de la gestió dels béns de domini públic (the commons).

Ha excel·lit en les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i els seus treballs expliquen com les transaccions econòmiques es fan no tan sols a través dels mercats sinó també dins de les mateixes empreses, associacions i famílies.

El premi ha valorat la tasca d'Ostrom sobre l'anàlisi de la gestió de la propietat pública. La Nobel d'economia ha desafiat la convicció clàssica que la propietat comuna és gestionada de forma pobra i que hauria de ser regulada per les autoritats centrals o privatitzada. Sobre la base de nombrosos estudis de la gestió per part dels usuaris de diversos recursos naturals, conclou que els resultats són millors que els previstos per les teories estàndard.

Ostrom ha mostrat en els seus estudis que en la majoria de casos els usuaris d'aquests recursos desenvolupen mecanismes molt sofisticats per a la presa de decisions i reforcen la regulació per gestionar els conflictes, una iniciativa que caracteritza les normatives que promouen l'èxit.
Ha fet veure, entre altres coses, que el que és petit també és molt important.
Espero que la segueixin moltes dones més en l'exel·lència.
Petonets!

12 d’octubre del 2009

Alexis, no tinc correu

A veure si ve la teva padrineta i ho arregla.
Si m'escrius fes-ho pel facebook.
Petonets

Alexis, no ho sé, això del caminador...

Carrutxa musical

El caminador és un seient que té rodes a les seves potes i ve protegit amb una barana perquè no pugui sortir-ne, el nen estant assegut o semiassegut pot amb les seves cames impulsar i desplaçar-se. Es fa servir des de fa molt de temps, és gairebé un costum que actualment s'està deixant de banda per recomanació de la majoria dels pediatres. El caminador no ensenya a caminar el nen, encara que veiem que es desplaci i fins i tot mogui les cames com si estigués caminant, no està aprenent a sostenir el seu cos ni exercita el seu equilibri, que són requisits bàsics per a poder caminar.

PUNTS EN CONTRA DEL CAMINADOR

- Pot retardar la funció motora: per a caminar és recomanable passar per etapes (asseure's, gatejar, posar-se dret, etc.), Pot fer funcionar el caminador contínuament, el nen estaria saltant aquestes etapes i només estaria assegut o semiassegut impulsant amb els peus.

- El nen tendeix a caminar cap als costats en lloc de caminar de front. No incentiva el balanceig dels braços en caminar, la qual cosa és indispensable per a la coordinació per caminar bé. Tampoc li dóna una noció clara del seu espai, i en estar assegut o semiassegut no exercita el seu equilibri.

- Pot generar accidents, perquè quan es posa el nen en el caminador, els adults creiem que no caurà i se'ls deixa sense supervisió. És en aquests moments, que el nen té llibertat que pot fer coses que no faria si estigués sota la supervisió d'un adult perquè els nens no tenen noció del perill, i pot fàcilment rodar per les escales, agafar objectes perillosos (medicaments, insecticides, objectes que es poden trencar, etc.), entrar a la cuina i cremar-se, bolcar objectes pesats, etc.

PUNTS A FAVOR DEL CAMINADOR

Actualment la majoria està en contra del caminador, però també té els seus punts positius sempre que pugui ser considerat com a part d'entreteniment i no com una manera d'ensenyar a caminar, costum o com una manera de descansar del nen:

- Brinda llibertat de moviment al nen, la qual cosa el posa content, l'emociona, el diverteix i li permet explorar, investigar i moure's per "el seu" món, convertint-se en una gran experiència.

- Nens molt actius troben en el caminador la joguina ideal per alliberar la seva energia, l'equivalent a la bicicleta en nens en edat escolar.

SI OPTA PER UTILITZAR EL CAMINADOR

Ha de tenir ben clar que el caminador no és una "ajuda per als pares" sinó que s'ha de considerar una distracció per al nen, el seu nen només es beneficiarà d'un caminador sempre que:

- Mai per la seva pròpia comoditat "perquè no em molesti", "per poder fer les coses de la casa" perquè en aquests casos vostè no ho estarà supervisant i el nen pot patir un accident.

- Sempre que el seu fill utilitzi el caminador ha d'estar sota la supervisió d'un adult, així com tenir la casa ordenada amb la finalitat d'evitar possibles accidents. Depenent de la maduresa del nen haurà d'estar darrere seu o només cal donar-li indicacions verbals.

- No utilitzeu el caminador molt temps durant el dia, el nen també necessita gatejar, caminar agafant-se dels mobles o donant-li la mà, que el caminador sigui una experiència més del dia a dia del nen. El caminador s'ha de considerar només com una forma més de divertir-se.

Potser millor un "correpasillo", no?
A veure què diuen els papes.
T'estimo

11 d’octubre del 2009

Alexis, quin t'agrada més?



Hi ha diferents tipus de caminadors i/o "correpasillos".
Són per a jugar i també per ajudar els nens i les nenes a fer les primeres passes...
Ja ens diràs quin vols, eh?
Pregunta-ho a la mama i al papa.
Molts, molts, moooooolts petonets!

4 d’octubre del 2009

Adéu, besàvia. T'estimem!

Gràcies per tot el que ens has donat i ens has estimat.
A reveure. Sempre et portarem al cor!