15 d’abril de 2010

Han tornat a guanyar 0-3

¡Visca el Barça!

Generació 2.0




L'Alexis mirant dibuixos animats: el Pingu i el Musti

8 d’abril de 2010

La segona mona

Una pilota del Barça!
Amb la padrina Teresa (Foto)

I un ou molt gros! Que bona la xocolata...
Amb la mama i el papa (Foto de l'àvia-padrina Jaka)

3 d’abril de 2010

Alexis, és Pasqua


Un article deliciós d'en Jaume Reixach a l'AVUI.cat

"La llum de Crist

La celebració de la Vetlla Pasqual, que tindrà lloc aquesta nit, és, sens dubte, la joia de la corona de l'any litúrgic. La veritat és que ja m'hi espero. Sobretot enguany, pel tràngol que està passant l'Església i, en conseqüència, tots els que en formem part.

Vivim una situació semblant a la dels israelites, en la seva fugida d'Egipte, aturats davant del mar Roig, i sentint a l'esquena el trot dels cavalls dels seus perseguidors, cada vegada més a prop. "Què hem de fer, Moisès?", preguntaven.

Nosaltres també ens ho preguntem. El nostre Moisès no sabem on para. No perdem l'esperança, ha dit algú, algú que no la perd mai. Entretant, el millor que podem fer és encendre un foc, que la fosca avança.

La celebració de la Vetlla comença encenent el foc en un lloc adient fora de l'església. Recordo com si fos ara la primera celebració de la Vetlla tal com se celebra avui. No s'assemblava en res a la d'abans. L'expectació era gran. Els fidels reunits a l'entorn del foc a l'espera que arribés el celebrant i els seus acompanyants. El celebrant, en aquest cas, era el rector de Blanes. Se'l veia un pèl nerviós. Tal vegada perquè era conscient del repte que suposava la nova celebració de la Vetlla. Ni més ni menys que visualitzar la renovació aportada pel Vaticà II.

Calia estar atents. Mai no oblidaré el tragí d'aquella tarda. Ni les paraules del rector al grup de seminaristes: "Em poso en les vostres mans. Vosaltres direu què haig de fer". I així va ser. Arribat el moment, s'apagaren els llums de l'església. I l'ensurt del rector va ser de campionat: "Ara sí que l'hem fet bona!", exclamà en veu alta, "se'n va la llum en el pitjor moment".

Una onada de saludable empatia ens envaí a tots. El mestre de cerimònies, lleuger com una daina, se li acosta i li diu: "Tranquil, senyor rector; vostè encengui el ciri pasqual i a continuació el mostra als fidels cantant La llum de Crist". "D'acord, fill meu, però vols dir que farem prou amb aquesta llum?". "Prou i de sobres", li contestà el jove seminarista. "Vostè encengui el ciri i ja veurà com tot seguit s'encendran els llums de l'església".

I així va ser. I així serà sempre. Tot el que necessita l'Església és la llum de Crist. Bona Pasqua, amics!"
T'estimo molt.