la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor:
la vida
pot ser eixe plor;
però nosaltresal vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
... i la seguirem cantant.
Felicitats! Raimon, pels 50.
I que ens en cantis molts més!
2 comentaris:
Tant que la vam cantar oi?
Una abraçada,
I que jove i maco està el Raimon...
Fins demà!
Publica un comentari a l'entrada