12 d’octubre del 2009

Alexis, no ho sé, això del caminador...

Carrutxa musical

El caminador és un seient que té rodes a les seves potes i ve protegit amb una barana perquè no pugui sortir-ne, el nen estant assegut o semiassegut pot amb les seves cames impulsar i desplaçar-se. Es fa servir des de fa molt de temps, és gairebé un costum que actualment s'està deixant de banda per recomanació de la majoria dels pediatres. El caminador no ensenya a caminar el nen, encara que veiem que es desplaci i fins i tot mogui les cames com si estigués caminant, no està aprenent a sostenir el seu cos ni exercita el seu equilibri, que són requisits bàsics per a poder caminar.

PUNTS EN CONTRA DEL CAMINADOR

- Pot retardar la funció motora: per a caminar és recomanable passar per etapes (asseure's, gatejar, posar-se dret, etc.), Pot fer funcionar el caminador contínuament, el nen estaria saltant aquestes etapes i només estaria assegut o semiassegut impulsant amb els peus.

- El nen tendeix a caminar cap als costats en lloc de caminar de front. No incentiva el balanceig dels braços en caminar, la qual cosa és indispensable per a la coordinació per caminar bé. Tampoc li dóna una noció clara del seu espai, i en estar assegut o semiassegut no exercita el seu equilibri.

- Pot generar accidents, perquè quan es posa el nen en el caminador, els adults creiem que no caurà i se'ls deixa sense supervisió. És en aquests moments, que el nen té llibertat que pot fer coses que no faria si estigués sota la supervisió d'un adult perquè els nens no tenen noció del perill, i pot fàcilment rodar per les escales, agafar objectes perillosos (medicaments, insecticides, objectes que es poden trencar, etc.), entrar a la cuina i cremar-se, bolcar objectes pesats, etc.

PUNTS A FAVOR DEL CAMINADOR

Actualment la majoria està en contra del caminador, però també té els seus punts positius sempre que pugui ser considerat com a part d'entreteniment i no com una manera d'ensenyar a caminar, costum o com una manera de descansar del nen:

- Brinda llibertat de moviment al nen, la qual cosa el posa content, l'emociona, el diverteix i li permet explorar, investigar i moure's per "el seu" món, convertint-se en una gran experiència.

- Nens molt actius troben en el caminador la joguina ideal per alliberar la seva energia, l'equivalent a la bicicleta en nens en edat escolar.

SI OPTA PER UTILITZAR EL CAMINADOR

Ha de tenir ben clar que el caminador no és una "ajuda per als pares" sinó que s'ha de considerar una distracció per al nen, el seu nen només es beneficiarà d'un caminador sempre que:

- Mai per la seva pròpia comoditat "perquè no em molesti", "per poder fer les coses de la casa" perquè en aquests casos vostè no ho estarà supervisant i el nen pot patir un accident.

- Sempre que el seu fill utilitzi el caminador ha d'estar sota la supervisió d'un adult, així com tenir la casa ordenada amb la finalitat d'evitar possibles accidents. Depenent de la maduresa del nen haurà d'estar darrere seu o només cal donar-li indicacions verbals.

- No utilitzeu el caminador molt temps durant el dia, el nen també necessita gatejar, caminar agafant-se dels mobles o donant-li la mà, que el caminador sigui una experiència més del dia a dia del nen. El caminador s'ha de considerar només com una forma més de divertir-se.

Potser millor un "correpasillo", no?
A veure què diuen els papes.
T'estimo

11 d’octubre del 2009

Alexis, quin t'agrada més?



Hi ha diferents tipus de caminadors i/o "correpasillos".
Són per a jugar i també per ajudar els nens i les nenes a fer les primeres passes...
Ja ens diràs quin vols, eh?
Pregunta-ho a la mama i al papa.
Molts, molts, moooooolts petonets!

4 d’octubre del 2009

Adéu, besàvia. T'estimem!

Gràcies per tot el que ens has donat i ens has estimat.
A reveure. Sempre et portarem al cor!

29 de setembre del 2009

Alexis, felicitats!

Ja fas 10 mesos.
Que gran!
T'estimem molt, molt i molt!

28 de setembre del 2009

Alexis, més "xoriços"

EFE
BARCELONA

L'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya Josep Maria Huguet ha responsabilitzat avui els seus subalterns de les inspeccions irregulars en empreses i ha justificat que els diners que tenia a Suïssa procedien d'inversions en borsa que l'advocat Juan José Folchi el va ajudar a evadir.
Huguet, que afronta una condemna de 16 anys de presó, ha estat el primer imputat a declarar en el macrojudici que se celebra a l'Audiència de Barcelona per la trama de corrupció a Hisenda destapada a finals dels 90, en què estan acusats notoris empresaris catalans i exalts responsables de les inspeccions fiscals a Catalunya.
Els van enxampar fa nou anys i mig, i
als deu anys els delictes prescriuen!
Si es descuiden...
Article complert a:

Alexis, ens agraden els estels

¿Cuál será el futuro de nuestros nietos?

Mirando a mis nietos jugando en el jardín, saltando como cabras, rodando por el suelo, y subiendo y bajando de los árboles, me surgen dos sentimientos. Uno de envidia, pues ya no puedo hacer nada de eso con las cuatro prótesis que tengo en los miembros inferiores. Y otro de preocupación: ¿a qué mundo tendrán que enfrentarse dentro de algunos años?
... ... ...
Si queremos tener futuro, debemos partir de otras premisas: en vez de explotación, sinergia humanos-naturaleza, pues Tierra y humanidad forman un único todo; en lugar de competir, cooperar, base de la construcción de la sociedad con rostro humano.

Me dan alguna esperanza los teóricos de la complejidad, de la incertidumbre y del caos (Prigogine, Heisenberg, Morin) que dicen: en toda realidad funciona la siguiente dinámica: el desorden lleva a la auto-organización y a un nuevo orden, y así, a la continuidad de la vida en un nivel más alto. Porque amamos las estrellas no tenemos miedo de la oscuridad.
Molts petonets i carícies!

24 de setembre del 2009

Alexis, visca santa Tecla!

Avui s'acaba la festa.
Molt bé, tarragonins!

22 de setembre del 2009

Alexis, bona Festa Major!

Foto de l'àvia Jaka - Sta. Tecla 2009

19 de setembre del 2009

Alexis, semblava un senyor i era un lladre


"Franquisme moral al Palau de la Música

L’afer del Palau de la Música, protagonitzat per la gestió del senyor Fèlix Millet, ha deixat esbalaïda la societat civil catalana. La carta que el principal protagonista d’aquesta història de lladres ha tramès al jutge ha sorprès molta gent i ara tothom es mostra indignat per l’actuació del personatge. Però més enllà de l‘actitud d’escandalització, aquests altres “fets de Palau” haurien de ser útils per fer algunes reflexions. N’apuntem només dues.
D’una banda, es planteja la qüestió de per què serveixen els òrgans col·legiats en institucions semblants, siguin fundacions, clubs o entitats. Si contemplem la llarguíssima llista de persones que conformaven els suposats consells delegats, executius o assessors, hom es pregunta per què serveixen tants noms il·lustres en llocs així. Es pot entendre que la gran majoria d’ells no coneguessin la lletra petita de les maniobres del senyor Millet, però al llarg d’anys i anys, ningú va fer cap pregunta? Ningú va fer constar en acta cap sospita? Aquí tenim una constatació trista: després de tant parlar de societat civil, el que ha passat al Palau posa en dubte alguns tòpics sobre la nostra societat civil.
En un altre sentit, quan es parla de la “confiança cega” que els membres del patronat tenien en l’expresident del Palau és inevitable no pensar en la pervivència en el nostre país d’un element que hauríem de començar a combatre: l’adhesió inquebrantable al comandament, molt més si s’expressa a través d’una figura carismàtica, cabdillista i amb trets autoritaris. Això ha passat en altres entitats. Hi ha com un fetitxisme envers els cabdills. Una actitud reverencial respecte els tòtems que simbolitzen el Poder en majúscula. En definitiva, viuen entre nosaltres encara les restes d’una mena de franquisme moral.
En més d’un sentit, la societat catalana, i l’espanyola, és clar, són encara societats postfranquistes. Un dia, Catalunya serà un país plenament sobirà (tant de bo) o no, però més important que això és que sigui finalment un país plenament democràtic i europeu. Per assolir-ho, cal que comencem a saber fer funcionar els organismes de control de les institucions (la separació de poders, al capdavall), reduïm els “divins” de tota mena a la més humil condició de persones, i que recordem què vol dir responsabilitat".

Pep Martí Vallverdú. Periodista.
Setmanari El Triangle

I jo em pregunto: quants n'hi deu haver d'aquests, de lladres i aprofitats, a tots els nivells de la nostra societat?
T'estimo molt.

13 de setembre del 2009

L'Alexis al parc

Com t'agraden els gronxadors!
Molts petoneeeeeeets!!!

11 de setembre del 2009

Alexis, jo voto SI

Alexis, lletra nova?

Acudit del diari AVUI

Nous segadors

(Jaume Subirana – Xavier Túmez)

Si voliem començar
novament la nostra gesta,
obriríem els balcons,
que l’airet la boira lleva.

Deixa’l bufar,
deixa’l passar,
defensor de la terra!

Catalunya, mirall gran,
tornarà a ser rica i plena
empeltada d’altra gent
menys ufana, menys superba.

Llença el mirall,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Burla el mirall!

Ara és hora, segadors,
ara i sempre, d’estar alerta:
cada juny ve un altre juny
i les eines es fan velles.

Cap cop de falç,
desa la falç,
defensor de la terra!
Desa la falç!

Que tremoli l’enemic
que en el nostre nom condemna:
Catalunya és molt més gran,
si convé, que les cadenes.

Desa la falç,
burla el mirall,
defensor de la terra!
Desa la falç!


M'agrada, és més pacífic.
Petoneeeeets!

10 de setembre del 2009

Alexis, VISCA CATALUNYA!


Avui el nostre país expressa en veu alta el seu compromís amb la llibertat. L’afany de llibertat política, la defensa de la nostra identitat i del nostre dret a decidir, la voluntat de posar fi a qualsevol imposició que pateixi el poble català, fan de l’Onze de Setembre quelcom més que una data festiva o una llunyana efemèride històrica. La Diada és un crit de present i futur que ressona amb la força de la història.

... ...

Reivindicar el futur. La lluita per les llibertats de Catalunya assenyala el camí de futur. Un camí que té el seu origen en la història, però que cal recórrer mirant endavant, sumant-hi els nouvinguts, sumant-nos a tots. No ho oblidem, no ho perdem de vista: només avançarem si la lluita per les llibertats és un objectiu comú, cercat en tots els àmbits del país, si assumim tots la responsabilitat de decidir allò que volem ser i fer com a país. Avui, doncs, molts també reivindicaran un futur sense setges, sense amenaces, sense tensió permanent. Reivindicaran el futur d’una Catalunya millor, una terra abonada al benestar, el progrés, la justícia i la llibertat.

Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya
Diari AVUI – 11/09/2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/llibertat_71364.php
Bona diada a tothom!
Petonets, nét estimat!

3 de setembre del 2009

Alexis, la televisió...


«La televisió és el xiclet dels ulls: vas parpellejant, parpellejant, i ni alimenta, ni fa profit, ni res».

Joan Brossa

2 de setembre del 2009

Els ulls de l'Alexis

Posted by Picasa
T'estimem molt!