PENDENT D'AIXÒ
Pendent d'això, pendent de tu,
pendent de l'aire que ens fa cos,
de les partícules que escriuen
la mirada, que diuen tactes
en potència. Prou; s'ha acabat.
La lletra pot desfer el desig,
això, el teu mot que ens destrueix,
el gest que enfila aquest final
inconegut, volgudament
desafiat.
T'anul·laré amb una vocal,
o millor dit, amb ritme buit
però contundent, amb carn de vers,
recompte exacte de tensions.
Tu ja ets per mi un trist soroll.
Pendent d'això, pendent de tu,
pendent de l'aire que ens fa cos,
de les partícules que escriuen
la mirada, que diuen tactes
en potència. Prou; s'ha acabat.
La lletra pot desfer el desig,
això, el teu mot que ens destrueix,
el gest que enfila aquest final
inconegut, volgudament
desafiat.
T'anul·laré amb una vocal,
o millor dit, amb ritme buit
però contundent, amb carn de vers,
recompte exacte de tensions.
Tu ja ets per mi un trist soroll.
EVITO EL VERB - Rosa Comes
Cossetània Edicions
Col·lecció Sinalefa - 30
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada