...Si fem les coses per agradar a Espanya, no avançarem. Si busquem el que més convingui a Catalunya, aleshores el conflicte és inevitable. Sentir-nos estimats o aprendre a viure en el conflicte. Aquesta és el dubte metafísic. I mentre no el resolguem, no avançarem.
O fixos o al carrer. Dijous va ser el gran dia d’aquest conflicte col·lectiu de personalitat. Dotze diaris van publicar conjuntament l’editorial de la dignitat per defensar l’Estatut. No havia passat mai a la història. Tants diaris i tan d’acord.
Doncs, el gran plaer de molts catalans, dijous al matí, no era llegir aquest editorial. Molta gent directament se’l va saltar i se’n va anar a veure què en deia la Brunete. La caverna. O com li vulgueu dir.
La dignitat catalana contra la indignació espanyola. I va guanyar la indignació. Mira què diu el Losantos. Fixa’t amb El Mundo.
Estàvem contents perquè vèiem que l’editorial havia fet l’efecte desitjat i un minut després ens obrien el micròfon i ens fèiem els escandalitzats.
La relació Catalunya-Espanya s’ha comparat moltes vegades amb un matrimoni. Amb una parella que flirteja constantment amb el divorci. Però potser s’assembla més a una relació laboral. Ara s’acaba el contracte i estem en un punt que o et fan fix i et milloren el sou i les condiciones laborals, o et foten al carrer.
El treballador ha decidit que no li pensa posar la decisió gens fàcil a l’amo. I en aquestes estem...
I per si la cosa no estigués prou animada, diumenge a les 7 de la tarda Barça-Madrid...
Llegiu l’interessant article de l’Albert Om a l’Avui:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/conflicte_col_lectiu_de_personalitat_79618.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada