Alexis, el mal és que tot són aparences

Article d'en Francesc Cabana a l’AVUI.
Com sempre, parla clar i entenedor d’economia.
El podeu llegir sencer a:

http://paper.avui.cat/article/economia/190685/maquillatges.html

Maquillatges

La crisi financera que colpeja Europa, amb Grècia al capdavant, no s'acabarà fins que es reconeguin els errors comesos
.... ...
La societat civil i els governs haurien de dir prou. S'han deixat entabanar per uns personatges i uns actius financers maquillats, estil Frankenstein, com deia Samuelson, premi Nobel d'economia. Han enganyat tothom, des d'estalviadors americans fins a la banca suïssa. I als bancs i inversors espanyols i catalans, per descomptat, que no són més llestos que els altres. Aquesta capacitat de deixar-se enganyar per les aparences és el que em preocupa més.

En el fons, els enganyats s'han deixat portar per la cobdícia, pel desig de voler guanyar el que no es pot guanyar. Quan el tipus d'interès bàsic de la Unió Europea és de l'1% no es poden oferir rendibilitats del 8 o del 10%, perquè no hi ha negoci normal que permeti pagar aquest interès.

Estem en època de crisi, d'austeritat econòmica, amb tipus d'interès baixos, que pretenen no ensorrar tots aquells que disposen de crèdit ordinari i tenen prou feina per tirar endavant. Els qui ofereixen rendibilitats fora de mercat, siguin de la cantonada o banquers de Goldman Sachs, estan oferint productes maquillats, que no són autèntics.

Els actors del drama són diversos. Algunes empreses poden buscar el maquillatge dels seus balanços perquè estan desesperades. Les entitats financeres -bancs i caixes- tenen tendència a renovar crèdits morosos, perquè mentre hi ha vida hi ha esperança, i un crèdit viu no és una pèrdua, mentre no es demostri el contrari. Tot això ho puc entendre, però em dol la conducta d'alguns gestors financers superbs, representats avui per Lehman Brothers -al cel de les oques-, per Goldman Sachs o per professionals europeus, espanyols i catalans. Alguns -pocs- perquè han enganyat. Altres -més abundants-, perquè encara no accepten que han estat enganyats i ells han enganyat els altres. No són els que més pateixen, ni patiran.

…. …