17 d’abril del 2009

Coccinèl·lid

És interessant aprendre paraules noves.
És que ja he "fet" el dia del llibre: el diccionari i l'atles de l'Enciclopèdia Catalana.
Penso que són llibres que de tant en tant s'han de renovar.
Diu el diccionari:
Marieta Nom donat a diverses espècies d'insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids, de cos arrodonit i globulós, amb les ales anteriors vermelles o grogues i puntejades de colors foscs.
Ah! també és una foto del dia de la mona.

Mona negra, blanca i blaugrana

El Puyal també es menja?

Flors - M'agraden

Groc

16 d’abril del 2009

Del Barça?

Posted by Picasa
La mona sempre fa il·lusió!!!

15 d’abril del 2009

Que ve l'estiu!!!

(És un acudit de la Maitena)

12 d’abril del 2009

Quin ou!!!

La "segona" primera mona.
Gràcies padrineta!

11 d’abril del 2009

El gall i la gallina...

El gall i la gallina estaven al balcó,
la gallina s'adormia i el gall li fa un petó.
Dolent, més que dolent! Què dirà la gent?
Que diguin el que vulguin, que jo ja estic content!
Un petó Alexis

Sóm utòpis? Per a mi, ser plenament humans, és ser plenament cristians.

Santuari de Montferri

Perquè hi estic d'acord i m'ha agradat aquest escrit, el copio per vosaltres, si el voleu llegir:


EL GEST SUPREM

Jesús va comptar amb la possibilitat d'un final violent. No era pas un ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava insistint en el projecte del regne de Déu. Era impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors», sense provocar la reacció d'aquells als quals no interessava cap canvi.


Certament, Jesús no és un suïcida. No cerca la crucifixió. Mai no va voler el sofriment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s'havia dedicat a combatre'l allà on el trobava: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això no corre ara cercant la mort, però tampoc no es fa enrere.


Continuarà acollint pecadors i exclosos encara que la seva actuació irriti al temple. Si acaben condemnant-lo, morirà també ell com un delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no exclou ningú del seu perdó.


Continuarà anunciant l'amor de Déu als últims, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l'imperi, per molt que molesti en els ambients propers al governador romà. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu defensor de les víctimes.


Ple de l'amor de Déu, continuarà oferint «salvació» als qui sofreixen el mal i la malaltia: donarà «acolliment» als qui són exclosos per la societat i la religió; regalarà el «perdó» gratuït de Déu a pecadors i a gent perduda, incapaços de tornar a la seva amistat. Aquesta actitud salvadora que inspira la seva vida sencera, inspirarà també la seva mort.


Per això als cristians ens atreu tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves últimes paraules... perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera.


És indigne convertir la setmana santa en folklore o reclam turístic. Per als seguidors de Jesús celebrar la passió i mort del Senyor és agraïment emocionat, adoració joiosa a l'amor «increïble» de Déu i crida a viure com Jesús solidaritzant-nos amb els crucificats. José A. Pagola

31 de març del 2009

Una notícia dels cinemes Oscar


Va per a tu, Josep Eduard:
Els Cinemes Oscar de les Gavarres és el centre més important del grup Oscar, amb altres centres a Girona, Granollers, València, Sant Sebastià, El Vendrell, Vila-seca o Roquetes (en total 13 centres). Es tracta, alhora, d'un dels complexos de cinema més importants de Catalunya, i en algunes projeccions es troba entre els 20 primers cines d’Espanya en recaptació. És el cas de la pel·lícula “Los Abrazos Rotos”.
En l'actualitat, aquesta empresa dona feina a més de 50 persones al centre les Gavarres. Els seus responsables destaquen, també, l'aposta decidida que han fet pel cinema en català, programant les pel·lícules que es doblen en aquest idioma, oferint cinema en versió original, donant suport als festivals i asssociacions relacionades amb el cinema del territori, etc.
Petons




4 mesos. Felicitats, Alexis!!!

És xulo, això de seure. Però que difícil, m'he d'aguantar amb les mans!

16 de març del 2009

Bonica, la foto!

Rellotge de sol - Cal Cadernal - Salomó - Edifici residencial
Segle XVI-XVII Renaixement
Important edifici senyorial que va pertànyer a la família Nin, un llinatge de cavallers que va tenir gran poder i influència durant el segle XVII.

28 de febrer del 2009

Que bones, les taronges de la besàvia!

Posted by Picasa

Alexis, jo també ho crec


Donde no hay utopía, no hay futuro

Dom Pedro Casaldáliga ha sido una voz firme en la defensa de que, «para un Socialismo nuevo, la Utopía continúa». Escribe: «la Utopía de la que hablamos, la compartimos con millones de personas que nos precedieron, dando incluso su sangre, y con millones que hoy viven y luchan y marchan y cantan». Para él, «esta utopía está en construcción, somos obreros de la Utopía».

Brasil de Fato: ¿Cómo ve usted la devastadora crisis que ya afecta a todos los países, y principalmente a la clase trabajadora?
Pedro Casaldáliga: Con rebeldía y mucha indignación. Con una sensación de impotencia y, al mismo tiempo, con la voluntad radical de denunciar y combatir las grandes causas de esta crisis. Olvidamos demasiado fácilmente que la crisis ha sido provocada, fundamentalmente, por el capitalismo neoliberal. Es irritante ver a gobernantes, y a toda la oligarquía, justificando que las economías nacionales deban servir al capital financiero. Los pobres deben salvar económicamente a los ricos. Los bancos ocupan el lugar de la mesa de familia, la financiación de las escuelas, el equipamiento de los hospitales...
Estaba comentando ayer (19 de diciembre) con unos compañeros de misión que la avalancha de despidos del trabajo acabará justificando una avalancha de asaltos, por desesperación. Está creciendo cada día más el criminal absurdo de constituir la sociedad en dos sociedades, de hecho: la oligarquía privilegiada, intocable, y todo el inmenso resto de la humanidad, arrojada al hambre, al sinsentido, a la violencia enloquecida. Se cierra las empresas cuando no consiguen un lucro voraz, y se cierra el futuro de un trabajo digno, de una sociedad verdaderamente humana.

BF: ¿Cómo ve usted el papel de los movimientos sociales ante la actual coyuntura?
PC: Ya hace un buen tiempo que, sobre todo en el Tercer Mundo (concretamente en nuestro Brasil, en Nuestra América), los científicos sociales y los dirigentes populares vienen proclamando que, hoy, sólo la participación activa, pionera, de los movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría. Los partidos y los sindicatos tienen también su puesto, y deben conservarlo o reivindicarlo; sindicato y partido son mediaciones políticas indispensables. Pero el movimiento social organizado, presente en el día a día del pueblo, es siempre más urgente, como una especie de «vanguardia colectiva».

BF: Ante este panorama, en su evaluación, ¿cuáles son las alternativas para los pobres del mundo de hoy?
PC: La alternativa es creer realmente que «Otro mundo es posible», y entregarse individualmente y en comunidad o como grupo solidario, e ir haciendo real ese «mundo posible». El capitalismo neoliberal es la raíz de esa crisis, y solamente hay un camino para que la justicia y la paz para ir construyendo un solo mundo, igualitario y plural. Con frecuencia respondo a periodistas y amistades del Primer Mundo que solamente la construcción de un solo mundo (y no dos, o tres, o cuatro) podrá salvar a la Humanidad. Es utopía, pero una utopía «necesaria como el pan de cada día». Donde no hay utopía no hay futuro.

Fragment de l’entrevista feta el gener de 2009
Un petó

27 de febrer del 2009

24 de febrer del 2009

Calçotada


La primera! petitó...