Santuari de Montferri
Perquè hi estic d'acord i m'ha agradat aquest escrit, el copio per vosaltres, si el voleu llegir:
EL GEST SUPREM
Jesús va comptar amb la possibilitat d'un final violent. No era pas un ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava insistint en el projecte del regne de Déu. Era impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors», sense provocar la reacció d'aquells als quals no interessava cap canvi.
Jesús va comptar amb la possibilitat d'un final violent. No era pas un ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava insistint en el projecte del regne de Déu. Era impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors», sense provocar la reacció d'aquells als quals no interessava cap canvi.
Certament, Jesús no és un suïcida. No cerca la crucifixió. Mai no va voler el sofriment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s'havia dedicat a combatre'l allà on el trobava: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això no corre ara cercant la mort, però tampoc no es fa enrere.
Continuarà acollint pecadors i exclosos encara que la seva actuació irriti al temple. Si acaben condemnant-lo, morirà també ell com un delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no exclou ningú del seu perdó.
Continuarà anunciant l'amor de Déu als últims, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l'imperi, per molt que molesti en els ambients propers al governador romà. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu defensor de les víctimes.
Ple de l'amor de Déu, continuarà oferint «salvació» als qui sofreixen el mal i la malaltia: donarà «acolliment» als qui són exclosos per la societat i la religió; regalarà el «perdó» gratuït de Déu a pecadors i a gent perduda, incapaços de tornar a la seva amistat. Aquesta actitud salvadora que inspira la seva vida sencera, inspirarà també la seva mort.
Per això als cristians ens atreu tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves últimes paraules... perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera.
És indigne convertir la setmana santa en folklore o reclam turístic. Per als seguidors de Jesús celebrar la passió i mort del Senyor és agraïment emocionat, adoració joiosa a l'amor «increïble» de Déu i crida a viure com Jesús solidaritzant-nos amb els crucificats. José A. Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada