I quines ganes també d'abraçar i fer molts petons a la Irina!Com jugareu tots tres, no?
12 de maig del 2010
9 de maig del 2010
Alexis, no tenen vergonya!
Destinó 73.000 euros el año pasado frente a los 56.000 de 2008. Sus futuras socias, Catalunya y Manresa, los han aumentado aún más
Los directivos de las cajas que están a punto de fusionarse –Caixa Tarragona, Caixa Catalunya y Caixa Manresa– se han asegurado un buen futuro. Los miembros de la «alta dirección» («personas que tienen autoridad y responsabilidad para planificar, dirigir y controlar las actividades de la entidad», según define la legislación) se subieron el año pasado, respecto a 2008, entre un 30% y un 48% lo que se califica de «prestaciones post-ocupación», es decir, las pensiones.
En Caixa Tarragona, la cifra ha pasado de 56.000 a 73.000 euros (un 30% más), en Caixa Manresa de 183.000 a 271.000 (48% más) y en Caixa Catalunya de 1.705.000 euros a 2.379.000 (39,5% más), con la particularidad de que la «alta dirección» de Caixa Tarragona la componían 15 personas en 2009 frente a las siete de Caixa Manresa o las diez de Catalunya, con lo que los planes de jubilación de éstas dos últimas son mucho más cuantiosos que los de Tarragona. En total, los 32 directivos de las tres cajas percibirán unas pensiones de 2,7 millones de euros, un 40% más.
170.000 euros para ‘ex jefes’
La cúpula de Caixa Catalunya ha incrementado además el salario directo ya que los diez directivos han pasado de percibir 3.815.000 euros en 2008 a 4.078.000 en 2009, es decir, casi un 7% más.
Según fuentes sindicales, el director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, percibirá 800.000 euros anuales, frente a los 600.000 de un año antes. Su mano derecha, Jaume Massana, ha pasado de 350.0000 a 600.000.
No es el caso de Tarragona en que el salario directo de sus máximos responsables ha disminuido (de 2,4 millones en 2008 a 2,3 en 2009) como también lo ha hecho el número de personas consideradas de alta dirección (de 16 a 15). En los sueldos de la alta dirección se incluye una retribución variable en función de los resultados. Caixa Tarragona ganó 14,6 millones de euros en 2009, un 60% menos que en 2008.
Fuentes de Caixa Tarragona aseguran que su director general, Rafael Jené, mantiene el mismo salario, sólo actualizado con el IPC, desde que fue fichado proveniente de Caixa Catalunya en mayo de 1994 y se negaron a desvelar la cuantía del mismo. También negaron que se haya incrementado su plan de pensiones sino que lo ha «externalizado lo que no supone coste adicional para la entidad».
La remuneración de los 27 miembros del Consejo de Administración ha pasado de 235.000 a 252.000 euros (un 7% más), aunque está por debajo de los que percibieron en 2005 (254.000 euros). Quien más dietas del Consejo obtuvo fue el propio presidente, Gabriel Ferraté (49.000 euros), seguido de Joan Carles Boronat (vicepresidente primero, en representación de los impositores), con 26.000 euros, y Pau Ricomà (representante del sindicato mayoritario, el SECT), con 19.000 euros.
Quantes vegades l'any es deu reunir el Consell d'Administració?
(ja ho he vist als estatuts, diuen que com a mínim una vegada cada dos mesos)
M'agafen unes ganes de treure els pocs diners que hi tinc...
Alexis, haurem de començar a pensar seriosament en la banca ètica, no creus?
Molts petonets!
Alexis, el mal és que tot són aparences
Article d'en Francesc Cabana a l’AVUI.Com sempre, parla clar i entenedor d’economia.
El podeu llegir sencer a:
http://paper.avui.cat/article/economia/190685/maquillatges.html
Maquillatges
La crisi financera que colpeja Europa, amb Grècia al capdavant, no s'acabarà fins que es reconeguin els errors comesos
.... ...
La societat civil i els governs haurien de dir prou. S'han deixat entabanar per uns personatges i uns actius financers maquillats, estil Frankenstein, com deia Samuelson, premi Nobel d'economia. Han enganyat tothom, des d'estalviadors americans fins a la banca suïssa. I als bancs i inversors espanyols i catalans, per descomptat, que no són més llestos que els altres. Aquesta capacitat de deixar-se enganyar per les aparences és el que em preocupa més.
En el fons, els enganyats s'han deixat portar per la cobdícia, pel desig de voler guanyar el que no es pot guanyar. Quan el tipus d'interès bàsic de la Unió Europea és de l'1% no es poden oferir rendibilitats del 8 o del 10%, perquè no hi ha negoci normal que permeti pagar aquest interès.
Estem en època de crisi, d'austeritat econòmica, amb tipus d'interès baixos, que pretenen no ensorrar tots aquells que disposen de crèdit ordinari i tenen prou feina per tirar endavant. Els qui ofereixen rendibilitats fora de mercat, siguin de la cantonada o banquers de Goldman Sachs, estan oferint productes maquillats, que no són autèntics.
Els actors del drama són diversos. Algunes empreses poden buscar el maquillatge dels seus balanços perquè estan desesperades. Les entitats financeres -bancs i caixes- tenen tendència a renovar crèdits morosos, perquè mentre hi ha vida hi ha esperança, i un crèdit viu no és una pèrdua, mentre no es demostri el contrari. Tot això ho puc entendre, però em dol la conducta d'alguns gestors financers superbs, representats avui per Lehman Brothers -al cel de les oques-, per Goldman Sachs o per professionals europeus, espanyols i catalans. Alguns -pocs- perquè han enganyat. Altres -més abundants-, perquè encara no accepten que han estat enganyats i ells han enganyat els altres. No són els que més pateixen, ni patiran.
…. …
8 de maig del 2010
Alexis, el telèfon
PRESTACIONS DESCONEGUDES DEL TELÈFON MOBIL
1 - Buscar el num. de sèrie per si un dia el perdeu o us el roben, marcar:
*#06# sense trucar i sortirà el vostre num.
2 - Activar la reserva de bateria que tenen tots els mobils: *3370#
3 - Possibilitat d’obrir el cotxe acostant un comandament a distància a un altre tl. des de casa per exemple i posant el propi tl. a 20 cm. del cotxe s’obrirà.
4 - Marcar el num. d’emergència mundial, el 112, és possible amb el tl. bloquejat.
29 d’abril del 2010
15 d’abril del 2010
8 d’abril del 2010
La segona mona
Una pilota del Barça!Amb la padrina Teresa (Foto)
I un ou molt gros! Que bona la xocolata...Amb la mama i el papa (Foto de l'àvia-padrina Jaka)
3 d’abril del 2010
Alexis, és Pasqua
Un article deliciós d'en Jaume Reixach a l'AVUI.cat
"La llum de Crist
La celebració de la Vetlla Pasqual, que tindrà lloc aquesta nit, és, sens dubte, la joia de la corona de l'any litúrgic. La veritat és que ja m'hi espero. Sobretot enguany, pel tràngol que està passant l'Església i, en conseqüència, tots els que en formem part.
"La llum de Crist
La celebració de la Vetlla Pasqual, que tindrà lloc aquesta nit, és, sens dubte, la joia de la corona de l'any litúrgic. La veritat és que ja m'hi espero. Sobretot enguany, pel tràngol que està passant l'Església i, en conseqüència, tots els que en formem part.
Vivim una situació semblant a la dels israelites, en la seva fugida d'Egipte, aturats davant del mar Roig, i sentint a l'esquena el trot dels cavalls dels seus perseguidors, cada vegada més a prop. "Què hem de fer, Moisès?", preguntaven.
Nosaltres també ens ho preguntem. El nostre Moisès no sabem on para. No perdem l'esperança, ha dit algú, algú que no la perd mai. Entretant, el millor que podem fer és encendre un foc, que la fosca avança.
La celebració de la Vetlla comença encenent el foc en un lloc adient fora de l'església. Recordo com si fos ara la primera celebració de la Vetlla tal com se celebra avui. No s'assemblava en res a la d'abans. L'expectació era gran. Els fidels reunits a l'entorn del foc a l'espera que arribés el celebrant i els seus acompanyants. El celebrant, en aquest cas, era el rector de Blanes. Se'l veia un pèl nerviós. Tal vegada perquè era conscient del repte que suposava la nova celebració de la Vetlla. Ni més ni menys que visualitzar la renovació aportada pel Vaticà II.
Calia estar atents. Mai no oblidaré el tragí d'aquella tarda. Ni les paraules del rector al grup de seminaristes: "Em poso en les vostres mans. Vosaltres direu què haig de fer". I així va ser. Arribat el moment, s'apagaren els llums de l'església. I l'ensurt del rector va ser de campionat: "Ara sí que l'hem fet bona!", exclamà en veu alta, "se'n va la llum en el pitjor moment".
Una onada de saludable empatia ens envaí a tots. El mestre de cerimònies, lleuger com una daina, se li acosta i li diu: "Tranquil, senyor rector; vostè encengui el ciri pasqual i a continuació el mostra als fidels cantant La llum de Crist". "D'acord, fill meu, però vols dir que farem prou amb aquesta llum?". "Prou i de sobres", li contestà el jove seminarista. "Vostè encengui el ciri i ja veurà com tot seguit s'encendran els llums de l'església".
I així va ser. I així serà sempre. Tot el que necessita l'Església és la llum de Crist. Bona Pasqua, amics!"
T'estimo molt.
22 de març del 2010
8 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)