¡Per molts anys, salomonecs!
Aquest bloc és un regal del primer nét, l'Alexis, abans de néixer i a ell escric, una mica com si parlés amb mi mateixa, com un divertiment, mostrant uns trossets de la vida de la nostra família...
2 de maig del 2011
Alexis: imatges de festa
¡Per molts anys, salomonecs!
28 d’abril del 2011
Alexis: és Festa Major!
Silueta de l'església vista des del camp de futbol
Programa de la Festa Major
-que comença el divendres 29 d'abril-
a:
24 d’abril del 2011
23 d’abril del 2011
22 d’abril del 2011
Alexis: El cavaller, la princesa i el drac
... que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la població de Montblanc. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança.
D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.
18 d’abril del 2011
Alexis: la lluita
...“La nostra no és una història particular ni una acció arrogant i desafiant d’unes dones somiadores d’igualtat. Seguim el camí de la humanitat que avança, que crea llaços de solidaritat i xarxes de comunicació aprofitant la tecnologia, perquè el que busquem és trobar-nos, persona amb persona, poble amb poble, cultura amb cultura, en un pla d’igualtat per buscar el benefici mutu, el de les persones i el de la Terra que ens acull i ens dóna vida.”...
...” És en aquest corrent imparable en el que treballem des del Col•lectiu de Dones en l’Església des de fa 25 anys a Catalunya, 25 anys de treball que ens han convertit en un referent per a les cristianes que somien en una Església diferent.”...
http://www.donesesglesia.cat/revista/Paraules59.pdf
17 d’abril del 2011
11 d’abril del 2011
Alexis: un poema
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Montserat Abelló
T'estimo molt!
10 d’abril del 2011
26 de març del 2011
11 de març del 2011
5 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







