29 d’abril del 2010

15 d’abril del 2010

Han tornat a guanyar 0-3

¡Visca el Barça!

Generació 2.0




L'Alexis mirant dibuixos animats: el Pingu i el Musti

8 d’abril del 2010

La segona mona

Una pilota del Barça!
Amb la padrina Teresa (Foto)

I un ou molt gros! Que bona la xocolata...
Amb la mama i el papa (Foto de l'àvia-padrina Jaka)

3 d’abril del 2010

Alexis, és Pasqua


Un article deliciós d'en Jaume Reixach a l'AVUI.cat

"La llum de Crist

La celebració de la Vetlla Pasqual, que tindrà lloc aquesta nit, és, sens dubte, la joia de la corona de l'any litúrgic. La veritat és que ja m'hi espero. Sobretot enguany, pel tràngol que està passant l'Església i, en conseqüència, tots els que en formem part.

Vivim una situació semblant a la dels israelites, en la seva fugida d'Egipte, aturats davant del mar Roig, i sentint a l'esquena el trot dels cavalls dels seus perseguidors, cada vegada més a prop. "Què hem de fer, Moisès?", preguntaven.

Nosaltres també ens ho preguntem. El nostre Moisès no sabem on para. No perdem l'esperança, ha dit algú, algú que no la perd mai. Entretant, el millor que podem fer és encendre un foc, que la fosca avança.

La celebració de la Vetlla comença encenent el foc en un lloc adient fora de l'església. Recordo com si fos ara la primera celebració de la Vetlla tal com se celebra avui. No s'assemblava en res a la d'abans. L'expectació era gran. Els fidels reunits a l'entorn del foc a l'espera que arribés el celebrant i els seus acompanyants. El celebrant, en aquest cas, era el rector de Blanes. Se'l veia un pèl nerviós. Tal vegada perquè era conscient del repte que suposava la nova celebració de la Vetlla. Ni més ni menys que visualitzar la renovació aportada pel Vaticà II.

Calia estar atents. Mai no oblidaré el tragí d'aquella tarda. Ni les paraules del rector al grup de seminaristes: "Em poso en les vostres mans. Vosaltres direu què haig de fer". I així va ser. Arribat el moment, s'apagaren els llums de l'església. I l'ensurt del rector va ser de campionat: "Ara sí que l'hem fet bona!", exclamà en veu alta, "se'n va la llum en el pitjor moment".

Una onada de saludable empatia ens envaí a tots. El mestre de cerimònies, lleuger com una daina, se li acosta i li diu: "Tranquil, senyor rector; vostè encengui el ciri pasqual i a continuació el mostra als fidels cantant La llum de Crist". "D'acord, fill meu, però vols dir que farem prou amb aquesta llum?". "Prou i de sobres", li contestà el jove seminarista. "Vostè encengui el ciri i ja veurà com tot seguit s'encendran els llums de l'església".

I així va ser. I així serà sempre. Tot el que necessita l'Església és la llum de Crist. Bona Pasqua, amics!"
T'estimo molt.

22 de març del 2010

Alexis, el lavabo



Ho fa bé l'avi, oi?
T'estimem molt!

I la cuina





Estat actual.
Quines ganes que s'acabi!
Molts petonets

8 de març del 2010

Alexis, torna a nevar


La neu ha arribat al mar

Plaça Catalunya - Barcelona

7 de març del 2010

Dia de la dona treballadora. Felicitats!!!

Si Dios Fuera Una Mujer
de Mario Benedetti

¿Y si Dios fuera mujer?
pregunta Juan sin inmutarse,
vaya, vaya si Dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas.
Tal vez nos acercáramos a su divina desnudez
para besar sus pies no de bronce,
su pubis no de piedra,
sus pechos no de mármol,
sus labios no de yeso.
Si Dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos SIDA o pánico
nos contagiaría su inmortalidad.
Si Dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos,
sino que nos aguardaría en el zaguán del infierno,
con sus brazos no cerrados,
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles.
Ay Dios mío, Dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería,
qué venturosa, espléndida, imposible,
prodigiosa blasfemia.

http://www.youtube.com/watch?v=g4WnwYIOfSE

2 de març del 2010

¡Per molts anys, àvia!

Una flor virtual, per l'àvia más virtual
¡Moltes felicitats!

27 de febrer del 2010

Dibuix de l'Alexis


M'agrada molt el teu primer dibuix!

Alexis, obres a la cuina



Alexis, mira que fa l'avi, una cuina nova.
Aviat hi farem dinar bo.

20 de febrer del 2010

Albert, per molts anys!


I molta, molta felicitat !!!
Per a tu i per a tots
T'estimem

14 de febrer del 2010

Alexis, un poema, un home, una pel·lícula

Invictus
Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l'abisme insondable,
dono gràcies als déus que hi pugui haver
per la meva ànima invicta.
A les atzaroses urpes de les circumstàncies
mai m'he lamentat ni he parpellejat.
Sotmès als cops del destí
el meu cap està ple de sang, però dret.
Més enllà d'aquest lloc d’ira i de llàgrimes
on rau l’Horror de l’Ombra,
l'amenaça dels anys
em troba, i em trobarà, sense por.
No importa com d’estreta sigui la porta,
com de carregada de càstigs la sentència,
sóc l'amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.

Catalunya, lliure!


La independència de Catalunya, a debat en un reportatge de la televisió europea Euronews "Catalunya és un motor econòmic dins d'Espanya. Molts catalans estan cansats dels impostos que marxen cap a Madrid. Catalunya s'acabarà separant d'Espanya?".

Així presenta Euronews un reportatge sobre els pros i els contres de la independència de Catalunya.

http://www.avui.cat/
http://es.euronews.net/2010/02/12/cara-y-cruz-del-nacionalismo-catalan/