Invictus Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l'abisme insondable,
dono gràcies als déus que hi pugui haver
per la meva ànima invicta.
A les atzaroses urpes de les circumstàncies
A les atzaroses urpes de les circumstàncies
mai m'he lamentat ni he parpellejat.
Sotmès als cops del destí
el meu cap està ple de sang, però dret.
Més enllà d'aquest lloc d’ira i de llàgrimes
Més enllà d'aquest lloc d’ira i de llàgrimes
on rau l’Horror de l’Ombra,
l'amenaça dels anys
em troba, i em trobarà, sense por.
No importa com d’estreta sigui la porta,
No importa com d’estreta sigui la porta,
com de carregada de càstigs la sentència,
sóc l'amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada