"A segona fila

L'important és conèixer el nostre lloc en el món. La Humanitat va donar una passa endavant quan Copèrnic va vèncer a Ptolomeu i el centre del cosmos ja no va ser la Terra sinó el Sol. La veritat sempre dóna tranquil·litat quan l'acceptem. Al microcosmos de casa hi ha entrat una criatura i els primers dies els centres de gravetat es perden i es busquen fins que apareix el consens i considerem que el veritable centre del menjador, del dormitori, de la família, del barri i del pensament és precisament el nen que acaba de néixer. Tots els camins duen al bressol, totes les converses conflueixen en aquelles orelles que senten però no escolten...

El fill ens ha obert la porta d'un nou món que els avis anomenen maduresa. Al capdavall la maduresa no és altra cosa que conformar-se a deixar de ser el centre de la nostra pròpia vida.

Veiem la mare fent d'administradora plenipotenciària del nou continent que acabem de descobrir. Ella ha acampat ben a prop del nostre fill. L'alimenta i tots dos es diuen coses en veu baixa que el pare no acaba d'entendre... I a nosaltres ens correspon moure'ns en el paisatge d'una soledat fèrtil. Aquesta és, de fet, la maduresa del pare: admetre que davant la potència de la mare ens cal deixar de ser el centre de les coses, i que podem estimar i ser estimats també des de la perifèria...

Quina deliciosa felicitat intel·lectual la que es troba a les segones files de l'espectacle! La maduresa és admetre que les coses passen i que en tenim prou amb entendre perquè passen".

del llibre Condició de pare de Joan Barril

Per tu Albert. Moltes felicitats junt amb els que estimes i t'estimem!