Alexis, pensaments interessants

"Si la meva mare sempre és a prop meu és perquè durant la infantesa i també un cop ja adult, sempre em va deixar ser lliure"

John Berger

UN INTÈRPRET CRÍTIC DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA. Nascut el 1926, a Londres, viu des de fa anys als Alps francesos, on ha contemplat la desaparició de la pagesia europea (tema al qual va dedicar una trilogia narrativa).

Autor d’un llibre imprescindible sobre Picasso i guions cinematogràfics per a Alain Tanner, el 1972 va guanyar el Booker per la seva novel·la G i en va donar la meitat als Panteres Negres. Amb els anys, va transitar cap a formes de resistència comunitària. D’aquí ve el seu interès pel moviment zapatista a Chiapas.

En La forma de un bolsillo llança aquesta missiva poètica al subcomandante Marcos: «A tot arreu una pedra toca una altra pedra. I aquí, en aquesta terra cruel, un s’acosta a la cosa més delicada: una manera de col·locar una pedra sobre una altra que irrefutablement anuncia un acte humà, com diferent de l’atzar natural. I això pot fer-nos recordar que marcar un lloc amb una fita de pedra era una manera d'anomenar, i que probablement va ser un dels primers signes utilitzats per l’home».

Les reflexions de Berger defugen els llocs comuns del discurs polític i busquen la lucidesa de les metàfores. És estrany trobar un text seu que respongui a un sol impuls formal. La seva obra de teatre El último retrato de Goya és una meditació sobre la pintura i els seus assajos sobre art inclouen cròniques, paràboles, revelacions oníriques. Un pintor de hoy, la seva primera novel·la, va ser escrita en forma de diari, i la més recent, D’A per a X (1984 / Alfaguara), és una obra epistolar. Diari El Periódico 05/04/2009

Hi estic d'acord amb la frase del senyor John Berger. Encara que és molt difícil trobar el punt exacte de llibertat pels fills, quan ets pare o mare, mentre van creixent. Els pares sempre tenim por...

Trobo que és una persona interessant, m'han agafat ganes de llegir els seus llibres.

Molts petonets!