Alexis, un poema de la mama

M'OFEGO

Estic eixorca de certesa

i narració, eixuta de sentits

i veritat, els porus em transpiren

solitud. Sordeses inconnexes

i oclusives primitives dintre meu,

evidències d'aquest buit que s'obre

al meu voltant, d'aquesta esfera

transparent. Sóc incapaç de trobar

un mot, de fer la suma de vocal

i consonant davant d'això:

revelació certa i incerta,

cantonada perfilada del mirall.

No puc apamar el buit,

prendre l'amplada de l'abisme

fastigós. M'ofego mentre ho faig.

Rosa Comes Casas
EVITO EL VERB

Cossetània Edicions