6 de desembre del 2011

Alexis: un poema

Qui és Ella,

ni home ni dona,

faedora de totes les coses,

només albirada i al·ludida,

font de la vida i dels gèneres?


Ella és Déu,

Mare, germana, amant:

en el seu amor despertem,

ens movem, creixem,

ens desanimem, triomfem,

i ens rendim.


Qui és Ella,

mare del seu poble,

a qui ensenya a caminar,

que aixeca aquells que es cansen

d'aprendre a caminar,

que s'ajup per donar-los menjar?


Ella és amor,

que plora en un estable,

que ensenya des d'un bot,

Amic de leprosos,

dut lligat de mans a la creu.


Qui és Ella,

centelleig dels corrents,

frescor del pou,

poder viu de Jesús

que flueix de les Escriptures?


Ella és la Vida,

aigua, vent i riure,

calma mai quieta,

lleuger Esperit en moviment,

cantant mentre transforma.


Brian Wren


Per ara que ve Nadal,

em sembla una bona intuició de Déu, pare i mare.

T'estimo molt!