Amb impotència i esperançaDavant del Dia mundial per a l'eradicació de la pobresa i donada la situació social duríssima que viuen actualment moltes persones i famílies en el nostre país i en el Tercer món, des de Càritas volen manifestar que la situació actual l'estem vivint amb impotència i esperança. El dia mundial per a l'eradicació de la pobresa serà el dilluns 17 d'octubre.
Amb impotència perquè ja fa molts mesos, fins i tot anys, que Càritas denuncia que estem assistint impassibles a dues crisis i mitja (l'econòmica-financera, la de l'habitatge com a factor d'exclusió social, i una mitja crisi social). L'altra mitja, que encara no està en crisi, és la que eviten –fins quan?– familiars, entitats i serveis socials.
Amb impotència quan veiem, amb alarma, les conseqüències que l'atur te en el col•lapse de la vida de moltes persones, joves i grans, sense que s'actuï. No és una emergència econòmica i social tenir 5 milions de persones sense feina? Moltes d'aquestes persones les deixem –com a societat– als vorals i s'hi quedaran per sempre, fins i tot quan comencem a repuntar d'aquesta virulenta crisi.
Amb impotència quan es diu que falten tants anys per arribar a la situació de partida de la crisi, la del any 2007, quan teníem prop de 2 milions d'aturats. És aquesta la fita? Constantment 2 milions de persones, abocades a no treballar? Cap a on anem?
Amb impotència quan recordem les persones que en els països empobrits del Tercer món malviuen en permanent pobresa, mancats de drets i de llibertat, víctimes de la corrupció dels seus governs i d'altres governs que els neguen tota esperança. Sabem que la seva és una crisi molt més dura i sense un horitzó visible.
Amb impotència assistim, avui sí i demà també, a continues reduccions del poder adquisitiu de les pensions o prestacions de les persones pobres i sense endevinar on volem arribar (augment regressiu d'impostos com l'IVA, congelació prestacions/pensions o retallades en prestacions socials).
Amb impotència perquè Càritas ha de cobrir moltes necessitats bàsiques -que no cobreix l'Estat del Benestar- quan la gran majoria de les persones pobres que atenen no volen subsidis, sinó que volen feina, feina i feina.
Però a Càritas mantenen l'esperança
L'esperança que la societat civil sabrà donar un pas endavant amb iniciatives socials (per exemple Cooperatives) i que tots els que no estem directament afectats per la crisi ens sabrem contagiar de confiança, optimisme i compromís.
L'esperança que després de tantes retallades sabrem actuar sobre les causes de la crisi cercant un Consens sobre l'ocupació de totes les forces polítiques, econòmiques i socials.
L'esperança que els Estats sortiran al rescat de les persones en risc sever d'exclusió per la pèrdua de l'habitatge (la part senzilla i inexperta de les operacions hipotecàries) de la mateixa manera que ho han fet amb les Entitats Financeres (la part forta i experta).
L'esperança que entre tots evitarem que les retallades recaiguin un cop més en els més fràgils.
L'esperança que els països del Nord (els rics) renunciïn (renunciem) a una part del que tenen (tenim) en benefici del Sud.
L'esperança que el neoliberalisme doni pas a una economia social de mercat, caracteritzada pels valors que tenen en compte el factor humà.
L'esperança que els Estats sortiran al rescat de les persones en risc sever d'exclusió per la pèrdua de l'habitatge (la part senzilla i inexperta de les operacions hipotecàries) de la mateixa manera que ho han fet amb les Entitats Financeres (la part forta i experta).
L'esperança que entre tots evitarem que les retallades recaiguin un cop més en els més fràgils.
L'esperança que els països del Nord (els rics) renunciïn (renunciem) a una part del que tenen (tenim) en benefici del Sud.
L'esperança que el neoliberalisme doni pas a una economia social de mercat, caracteritzada pels valors que tenen en compte el factor humà.
Flama, 14 oct 2011
