Abans de que hi hagués això que ara en diuen Estat de les autonomies dins d’això que en diuen Espanya, només hi havia un lloc on es cridés tot seguit “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”. I aquest lloc era aquí. A l’Espanya seca ni s’havien plantejat tenir ni un govern ni unes institucions pròpies. Mai n’havien tingut, per tant era natural no reclamar-les. Però, guaiti vostè quina cosa, el cafè per a tothom els va regalar un joc de sis tasses, sis plats i sis culleretes així va ser com van entrar en l’apassionant món de l’autogovern. Les transferències i els diners que ara els arribaven havien de permetre’ls sortir de la misèria i l’abandonament en què estaven gràcies a aquest franquisme que molts enyoren i crear riquesa.
Total, que a Extremadura (dic Extremadura com podria dir Múrcia o Castella i Lleó) va començar a ploure caler fresc. Primer del sistema autonòmic i després de la UE. I al final de tots dos. I van dedicar-lo a construir autovies de tres carrils on l’únic trànsit eren simpàtiques sargantanes. I quan van acabar amb les autovies van dedicar-se a posar bancs. I quan van tenir la regió plena de bancs, van passar als fanals.... i així fins que van aconseguir enrajolar províncies senceres.
Total, que quan ho van tenir tot ple d’autovies, bancs, fanals i rajoles, i tot i així continuaven plovent-los els diners, llavors van començar a gastar-se’ls creant una burocràcia faraònica. És així com en 30 anys de cafè per a tothom, el gran èxit del sistema ha estat aconseguir que el 25% dels extremenys siguin funcionaris i crear-hi una casta de subvencionats experts a dir als altres que són uns insolidaris. I entre aquests “altres” hi ha, naturalment, els catalans d’origen extremeny que, cada cop que van al poble, tornen tan escandalitzats del que hi veuen que els calen setmanes per refer-se de l’impacte.
Iu Forn - Diari AVUI
Iu Forn - Diari AVUI
T'estimem molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada