17 de juliol del 2009

Les infermeres

Deixar-hi la pell cada dia
Mercè Aixandri Tarré - Tortosa
Sóc infermera i treballo des de fa més de 35 anys en una unitat d’intensius. Vaig començar als 18 anys com a auxiliar d’infermeria a l’Hospital de Sant Pau i la primera nit em van col·locar sola i sense miraments a l’uci.
No havia vist ni un malalt en la meva vida i per la meva edat tampoc tenia concepte del que no sabia ni, en conseqüència, de les meves deficiències. Després d’acabar els meus estudis vaig seguir com a infermera a la Clínica Quirón i al cap de dos anys vaig anar a treballar a l’Hospital de Bellvitge.
Enlloc se’m va donar formació prèvia ni dies per familiaritzar-me amb l’entorn.La medicina ha evolucionat molt, i a les ucis hi ha molta tecnologia que s’ha d’aprendre ràpidament, però com a infermeres al mateix temps també atenem altres aspectes cada vegada més complexos que afecten els malalts i les seves famílies.
El sistema de reclutament del personal d’infermeria a les ucis està com fa 35 anys: sense especialitat, sense definició de perfils, tothom hi pot anar… No es té en compte que les infermeres que s’acaben de graduar no estan preparades per atendre malalts crítics. Encara que els estudis ho permetin, l’ètica no ens ho ha de permetre. A cap de nosaltres ens agradaria que una persona estimada fos atesa per personal inexpert.
La directora d’infermeria del meu hospital em diu que la valoració que faig del personal d’infermeria de crítics (sóc supervisora) és massa alta, i jo intento dir-li, qüestionari en mà, que les infermeres d’intensius no poden ser mediocres, que han de ser com a mínim de notables a excel·lents perquè la seva responsabilitat és molt alta i les situacions que han de saber resoldre són complexes.
Aquestes infermeres són molt professionals i quan hi ha molta càrrega de treball i poca infermeria posen a disposició de la unitat els seus dies lliures.
Per tant, la meva solidaritat amb les altres víctimes del succés. La infermera i l’auxiliar també són víctimes i no poden ser jutjades públicament sense una investigació clara i serena de les múltiples causes que hi han pogut concórrer.
Llegiu-ne més a: