Guaitant al balcó 19 d’abril del 2009
El nostre poble - Festa Major
Hola! Alexis.
Avui hem rebut una carta de Salomó, diu així:
"L'Ajuntament i la Fundació Cal Cadernal es complauen a convidar-vos a l'acte d'inauuguració de les obres de restauració i rehabilitació de l'edifici de Cal Cadernal.
Participeu d'aquest acte tan important per la nostra vila com és el fet de recuperar la casa pairal dels Nin, dels segles XVI-XVIII, rellevant per la seva importància històrica, cultural i artística, i posar-lo a l'abast i al servei de la població com a centre de dinamització cultural i de promoció de Salomó.
L'acte tindrà lloc el dia 24 d'abril de 2009 a les 17:30 h. a l'edifici de Cal Cadernal."
Alexis, els dies 1,2 i 3 de maig també és la Festa Major, saps? Ja estan preparant-la de fa dies. Vindras amb els papes i l'àvia Rosa? Els tiets i cosins tenen moltes ganes de veure't...
Un altre dia ja t'explicaré més coses de Salomó. Molts petonets
http://www.salomo.altanet.org/
Generació 2.0
Alexis,
La teva mama i el teu papa, quan estaves a punt de néixer i em van regalar aquest blog, parlaven de tu i em deien en nom teu que series de la generació 2.0. Jo no sabia gaire bé què volia dir això de generació 2.0. Avui ho he buscat, per mitjà del google, a on sinó? i ara ja ho entenc millor:
La generació 2.0 és la primera a aprendre a moure's, silenciosa, en el món del coneixement...
Són aquells joves –cada cop més adolescents- que ja no es qüestionen si el futur ha de ser digital perquè aprenen a lliscar per la xarxa abans que escriure i perquè la tecnologia és al jove el que l'aigua al peix, una conseqüència.
Han revolucionat la xarxa els darrers cinc anys perquè n'han guanyat el lideratge informal pel que fa a les institucions, les administracions i les empreses: són els productors dels seus continguts, s'han apropiat dels mitjans i dels formats, abans concentrats en poques mans i han passat del text per comunicar-se, als multimèdies, vídeos o flogs. Per a la generació 2.0 no hi ha secrets. És possible compartir més coneixement que mai, més informació.
La generació 2.0 ja no es conforma a ser simple espectador, passiu, que jeu davant el sofà perquè la programació de la televisió ompli el seu lleure. Ja no volen rebre, sinó oferir.
... La generació 2.0 també té ideologia. És una comunitat de neoanarquistes connectats que acabarà promovent una nova internacional basada, sobretot, en el respecte a la diferència, en la creativitat, en l'art i la llibertat d'opinió.
Un petó
Si voleu saber-ne més:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117963
Alexis, un conte
"En una habitació on hi havia uns gats, tot d'un plegat va aparèixer una rata. El gat més jove va començar a perseguir-la, però va haver de claudicar esgotat, perquè la rata se li feia sempre esmunyedissa.
Després va prendre el relleu un gat astut, que es va dedicar a posar trampes a la rata, però ella mai no s'hi va agafar, de manera que també hagué de donar-se per vençut.
Finalment un gat vell, es va plantar al mig de l'estança i es va posar a dormir tranquil·lament. Després de passar tres dies dormint, la rata, encuriosida, s'hi va acostar pensant que aquell gat no feia res. Llavors ell, d'una engrapada se la va menjar.
És que l'èxit de la força de voluntat no està tant en esforçar-se per fer el que creus que has de fer, fins a l'esgotament, com posar-t'hi tranquil. I si pot ser, "més que fer el que ens agrada, fer que ens agradi allò que hem de fer".
Totes les circumstàncies, per bones o adverses que siguin, poden ser viscudes de gust o a contracor. Perquè en tot podem buscar la part positiva, enlloc de "victimitzar-nos" ancorats en el negatiu.
Diu Martí Luter King que les grans persones han sabut fer de les circumstàncies adverses que els ha tocat viure, el punt de partida de l'èxit personal.
Llavors la força de voluntat no és tant un anar contra corrent d'allò que ens sembla agradable, sinó un esforçar-nos per veure la part BONA de la vida, tot llençant-hi amb tot el cor."
Aquest conte l'he trobat per aquestes galàxies internàutiques i, com que m'ha agradat i la seva "moraleja" també, aquí el tens, perquè t'estimo molt!
18 d’abril del 2009
Sempre ho paguen els més dèbils
La mayor farmacéutica del mundo, Pfizer, pagará 55 millones de euros a un grupo de familias nigerianas para evitar un juicio por la muerte de 11 niños en el país africano que sirvieron como cobayas de un medicamento en pruebas, Trovan.
En 1996, Nigeria sufrió una epidemia de meningitis que terminó con la vida de al menos 11.000 personas. En medio de la crisis humanitaria, Pfizer, famosa por haber inventado la Viagra, envió un grupo de médicos que colocó su centro de operaciones al lado de un centro médico gestionado por Médicos sin Fronteras, quienes intentaban detener la tragedia gracias a medicinas cuya fiabilidad estaba demostrada.
Los médicos enviados por la farmacéutica captaron 200 niños y prometieron a sus familias que los curarían.Once de aquellos niños murieron y muchos más sufrieron efectos secundarios graves, incluidos daños cerebrales. Pese a que la alerta sanitaria persistía, el fracaso de la terapia experimental de Pfizer llevó a la empresa a desmantelar su dispositivo apenas dos semanas después de llegar al campo sin ofrecer información sobre los experimentos.
En 1996, Nigeria sufrió una epidemia de meningitis que terminó con la vida de al menos 11.000 personas. En medio de la crisis humanitaria, Pfizer, famosa por haber inventado la Viagra, envió un grupo de médicos que colocó su centro de operaciones al lado de un centro médico gestionado por Médicos sin Fronteras, quienes intentaban detener la tragedia gracias a medicinas cuya fiabilidad estaba demostrada.
Los médicos enviados por la farmacéutica captaron 200 niños y prometieron a sus familias que los curarían.Once de aquellos niños murieron y muchos más sufrieron efectos secundarios graves, incluidos daños cerebrales. Pese a que la alerta sanitaria persistía, el fracaso de la terapia experimental de Pfizer llevó a la empresa a desmantelar su dispositivo apenas dos semanas después de llegar al campo sin ofrecer información sobre los experimentos.
El suïcida
Raúl, que vivía en Brasil, estaba echo polvo. Su esposa murió en un accidente. Perdió a sus hijos víctimas de la droga. Antes de pegarse un tiro y suicidarse, como proyectaba, se sentó en un bar y vio a un niño que pretendía venderle un mechero. Era un niño de la calle.
–¿Dónde está tu padre?
–No tengo.
–¿Dónde está tu madre?
–No tengo.
–¿No tienes a nadie?
–No, –dijo simplemente, muy serio, sin llorar y luego sonriendo exclamó:
–Te tengo a ti.
Raúl despertó en aquel instante. Cuando, años después, me lo contaba, era un hombre feliz. “Vi claro que todo mi dolor procedía de creerme absurdamente el centro absoluto de mi sistema planetario. ¡Ignoraba cuántas esposas, hijos, hermanos, gente anhelante me estaban buscando y esperando!”.
–¿Dónde está tu padre?
–No tengo.
–¿Dónde está tu madre?
–No tengo.
–¿No tienes a nadie?
–No, –dijo simplemente, muy serio, sin llorar y luego sonriendo exclamó:
–Te tengo a ti.
Raúl despertó en aquel instante. Cuando, años después, me lo contaba, era un hombre feliz. “Vi claro que todo mi dolor procedía de creerme absurdamente el centro absoluto de mi sistema planetario. ¡Ignoraba cuántas esposas, hijos, hermanos, gente anhelante me estaban buscando y esperando!”.
17 d’abril del 2009
Coccinèl·lid
És interessant aprendre paraules noves. És que ja he "fet" el dia del llibre: el diccionari i l'atles de l'Enciclopèdia Catalana.
Penso que són llibres que de tant en tant s'han de renovar.
Diu el diccionari:
Marieta Nom donat a diverses espècies d'insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids, de cos arrodonit i globulós, amb les ales anteriors vermelles o grogues i puntejades de colors foscs.
Ah! també és una foto del dia de la mona.
Ah! també és una foto del dia de la mona.
16 d’abril del 2009
15 d’abril del 2009
12 d’abril del 2009
11 d’abril del 2009
El gall i la gallina...
El gall i la gallina estaven al balcó,la gallina s'adormia i el gall li fa un petó.
Dolent, més que dolent! Què dirà la gent?
Que diguin el que vulguin, que jo ja estic content!
Un petó Alexis
Sóm utòpis? Per a mi, ser plenament humans, és ser plenament cristians.
Santuari de Montferri
Perquè hi estic d'acord i m'ha agradat aquest escrit, el copio per vosaltres, si el voleu llegir:
EL GEST SUPREM
Jesús va comptar amb la possibilitat d'un final violent. No era pas un ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava insistint en el projecte del regne de Déu. Era impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors», sense provocar la reacció d'aquells als quals no interessava cap canvi.
Jesús va comptar amb la possibilitat d'un final violent. No era pas un ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava insistint en el projecte del regne de Déu. Era impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors», sense provocar la reacció d'aquells als quals no interessava cap canvi.
Certament, Jesús no és un suïcida. No cerca la crucifixió. Mai no va voler el sofriment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s'havia dedicat a combatre'l allà on el trobava: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això no corre ara cercant la mort, però tampoc no es fa enrere.
Continuarà acollint pecadors i exclosos encara que la seva actuació irriti al temple. Si acaben condemnant-lo, morirà també ell com un delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no exclou ningú del seu perdó.
Continuarà anunciant l'amor de Déu als últims, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l'imperi, per molt que molesti en els ambients propers al governador romà. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu defensor de les víctimes.
Ple de l'amor de Déu, continuarà oferint «salvació» als qui sofreixen el mal i la malaltia: donarà «acolliment» als qui són exclosos per la societat i la religió; regalarà el «perdó» gratuït de Déu a pecadors i a gent perduda, incapaços de tornar a la seva amistat. Aquesta actitud salvadora que inspira la seva vida sencera, inspirarà també la seva mort.
Per això als cristians ens atreu tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves últimes paraules... perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera.
És indigne convertir la setmana santa en folklore o reclam turístic. Per als seguidors de Jesús celebrar la passió i mort del Senyor és agraïment emocionat, adoració joiosa a l'amor «increïble» de Déu i crida a viure com Jesús solidaritzant-nos amb els crucificats. José A. Pagola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)