"En una habitació on hi havia uns gats, tot d'un plegat va aparèixer una rata. El gat més jove va començar a perseguir-la, però va haver de claudicar esgotat, perquè la rata se li feia sempre esmunyedissa.
Després va prendre el relleu un gat astut, que es va dedicar a posar trampes a la rata, però ella mai no s'hi va agafar, de manera que també hagué de donar-se per vençut.
Finalment un gat vell, es va plantar al mig de l'estança i es va posar a dormir tranquil·lament. Després de passar tres dies dormint, la rata, encuriosida, s'hi va acostar pensant que aquell gat no feia res. Llavors ell, d'una engrapada se la va menjar.
És que l'èxit de la força de voluntat no està tant en esforçar-se per fer el que creus que has de fer, fins a l'esgotament, com posar-t'hi tranquil. I si pot ser, "més que fer el que ens agrada, fer que ens agradi allò que hem de fer".
Totes les circumstàncies, per bones o adverses que siguin, poden ser viscudes de gust o a contracor. Perquè en tot podem buscar la part positiva, enlloc de "victimitzar-nos" ancorats en el negatiu.
Diu Martí Luter King que les grans persones han sabut fer de les circumstàncies adverses que els ha tocat viure, el punt de partida de l'èxit personal.
Llavors la força de voluntat no és tant un anar contra corrent d'allò que ens sembla agradable, sinó un esforçar-nos per veure la part BONA de la vida, tot llençant-hi amb tot el cor."
Aquest conte l'he trobat per aquestes galàxies internàutiques i, com que m'ha agradat i la seva "moraleja" també, aquí el tens, perquè t'estimo molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada