Aquest bloc és un regal del primer nét, l'Alexis, abans de néixer i a ell escric, una mica com si parlés amb mi mateixa, com un divertiment, mostrant uns trossets de la vida de la nostra família...
16 de novembre del 2009
14 de novembre del 2009
9 de novembre del 2009
Alexis, crema un altre bosc

(1 hectàrea = 1 camp de futbol)
7 de novembre del 2009
Alexis, dones i TV

Fa anys les rebaves masclistes titllaven la causa de determinades actituds contestatàries, rebels o queixes o malaties de les dones com una "qüestió d'ovaris" i així es tancava l'assumpte. Els ovaris eren la causa de tots els mals considerats "femenins". La subtilesa d'avui és una altra, la dona ha guanyat un estatus igualitari al dels homes i els seus mals semblen ser uns altres, segons ens repeteixen diàriament els anuncis publicitaris a la televisió.
Els budells de les dones són notícia i motiu d'interès dels publicitaris. Una munió d'anuncis de productes farmacològics i bio-alimenticis denuncien el mal funcionament dels nostres budells. De la qüestió d'ovaris hem passat a la de budells.
Ens diuen que les dones tenim gasos (els homes no) i també estrenyiment (els homes tampoc no en tenen); els nostres mals són a la panxa: ens inflem com globus i ,a més, no buidem els budells quan seria bo de fer-ho. Per si això no fos prou per a demostrar com n'estem d'espatllades, els anuncis televisius ens reiteren que sofrim pèrdues d'orina (els homes no).
Tots els anuncis tracten la dona de manera anormal, tan "femenina" que és incapaç de pronunciar les paraules-tabú "budells", "estrenyiment", "aerofàgia" mentre intenta suplir-ho amb uns moviments estranys assenyalant-se la panxa mentre es pren una píndola o menja un iogurt.
Els espots publicitaris de la pèrdua d'orina (lleu, això sí) són un monument a la cursileria, se n'emporta el premi guanyador el d'unes compreses : rosa-barbie insultant, moteres amb alts tacons-fetitxistes, dones "happy flower" ballant extasiades davant d'una orquestrina femenina i una vocalista que canta el crit d'alliberament que diu "Mujeres, volved a ser princesas!...".Gloops!
Carme Laura Gil
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149866
4 de novembre del 2009
Alexis, flors per la besàvia Maria
17 d’octubre del 2009
Alexis, rebel·la’t contra la pobresa!


La societat civil catalana surt al carrer per denunciar l’escandalós augment de la pobresa i exigir al govern que compleixi els seus compromisos.

El manifest conjunt que llancen amb motiu del Dia Internacional contra la Pobresa és la seva primera acció adreçada a influir en el govern per a la consecució d’uns pressupostos clarament socials per al 2010, Any europeu de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
Concretament:
- L’aprovació, per via d’urgència, d’un Pla d’inclusió social amb recursos extraordinaris, i que es garanteixin els recursos necessaris per desplegar adequadament les lleis de la dependència i de serveis socials.
- L’acompliment del mandat legal d’assolir al 2010 el 0,7% dels ingressos propis incondicionats de la Generalitat per a la cooperació al desenvolupament.
- L’impuls de polítiques econòmiques capdavanteres que apostin per canvis en l’arquitectura financera i comercial internacional i per la universalització dels sistemes de protecció social, en la línia de l’acordat al G-192, la Conferència de Nacions Unides sobre la crisi del juny d’aquest any.
Entitats convocants: Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d’ONG per als Drets Humans, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides.
http://www.pangea.org/fcongd/
Els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)
Des de l’any 2000, les Nacions Unides estan impulsant la campanya del Mil·lenni que té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania i fomentar la seva participació perquè exigeixin als seus governs el compliment dels ODM.
1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.
2. Assolir l'ensenyament primari universal.
3. Promoure la igualtat entre els sexes i l'autonomia de la dona.
4. Reduir la mortalitat infantil.
5. Millorar la salut materna.
6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
16 d’octubre del 2009
Alexis, foc a la muntanya
Cim arrodonit i molt ample de 2.913 m,
situat entre el Ripollès i l’alta Cerdanya,
cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim;
hi ha la creu de Puigmal, de ferro forjat,
un munt de pedres amb un pal metàl·lic
i uns quants paravents fets de pedres.
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".
Canigó, cant IV.

Foto: Cris Dalmau Boronat
13 d’octubre del 2009
Es pot reparar una mort?

Quan manquen dos dies per al seixanta-novè aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el ministre de Justícia espanyol, Antonio Caamaño, és avui a Mèxic per a lliurar a Maria Lluïsa Gally, néta de Companys, un document de reparació i de reconeixement de la figura del seu avi, que el govern català i Gally mateix van sol·licitar fa un any.
La Generalitat de Catalunya es vol agafar a aquest document per avançar cap a la nul·litat, tant del procés contra Companys com de la condemna a mort.
Alexis, la primera!
Comparteix el guardó amb Oliver E. Williamson, per sengles anàlisis sobre el govern econòmic i els límits de les empreses.
Elionor Ostrom es va doctorar el 1965 en ciències polítiques a la UCLA. El 1973, juntament amb el seu home, Vincent Ostrom, fundava el Taller de Teoria Política i Política Pública de la Universitat d’Indiana. En el camp de l’economia política, ha destacat en l’anàlisi de l’acció col·lectiva, de la qüestió de la confiança i reciprocitat entre agents i de la gestió dels béns de domini públic (the commons).
Ha excel·lit en les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i els seus treballs expliquen com les transaccions econòmiques es fan no tan sols a través dels mercats sinó també dins de les mateixes empreses, associacions i famílies.
El premi ha valorat la tasca d'Ostrom sobre l'anàlisi de la gestió de la propietat pública. La Nobel d'economia ha desafiat la convicció clàssica que la propietat comuna és gestionada de forma pobra i que hauria de ser regulada per les autoritats centrals o privatitzada. Sobre la base de nombrosos estudis de la gestió per part dels usuaris de diversos recursos naturals, conclou que els resultats són millors que els previstos per les teories estàndard.
Ostrom ha mostrat en els seus estudis que en la majoria de casos els usuaris d'aquests recursos desenvolupen mecanismes molt sofisticats per a la presa de decisions i reforcen la regulació per gestionar els conflictes, una iniciativa que caracteritza les normatives que promouen l'èxit.
12 d’octubre del 2009
Alexis, no ho sé, això del caminador...

- Pot retardar la funció motora: per a caminar és recomanable passar per etapes (asseure's, gatejar, posar-se dret, etc.), Pot fer funcionar el caminador contínuament, el nen estaria saltant aquestes etapes i només estaria assegut o semiassegut impulsant amb els peus.
- El nen tendeix a caminar cap als costats en lloc de caminar de front. No incentiva el balanceig dels braços en caminar, la qual cosa és indispensable per a la coordinació per caminar bé. Tampoc li dóna una noció clara del seu espai, i en estar assegut o semiassegut no exercita el seu equilibri.
- Pot generar accidents, perquè quan es posa el nen en el caminador, els adults creiem que no caurà i se'ls deixa sense supervisió. És en aquests moments, que el nen té llibertat que pot fer coses que no faria si estigués sota la supervisió d'un adult perquè els nens no tenen noció del perill, i pot fàcilment rodar per les escales, agafar objectes perillosos (medicaments, insecticides, objectes que es poden trencar, etc.), entrar a la cuina i cremar-se, bolcar objectes pesats, etc.
- Brinda llibertat de moviment al nen, la qual cosa el posa content, l'emociona, el diverteix i li permet explorar, investigar i moure's per "el seu" món, convertint-se en una gran experiència.
- Nens molt actius troben en el caminador la joguina ideal per alliberar la seva energia, l'equivalent a la bicicleta en nens en edat escolar.
SI OPTA PER UTILITZAR EL CAMINADOR
- Mai per la seva pròpia comoditat "perquè no em molesti", "per poder fer les coses de la casa" perquè en aquests casos vostè no ho estarà supervisant i el nen pot patir un accident.
- Sempre que el seu fill utilitzi el caminador ha d'estar sota la supervisió d'un adult, així com tenir la casa ordenada amb la finalitat d'evitar possibles accidents. Depenent de la maduresa del nen haurà d'estar darrere seu o només cal donar-li indicacions verbals.
- No utilitzeu el caminador molt temps durant el dia, el nen també necessita gatejar, caminar agafant-se dels mobles o donant-li la mà, que el caminador sigui una experiència més del dia a dia del nen. El caminador s'ha de considerar només com una forma més de divertir-se.
T'estimo