El bloc de la M. Teresa

11 d’abril del 2012

25 de març del 2012

Alexis, quants dies han passat! Hem fet moltes coses. Nadal, reis, dies de fred, encostipats, febreta, grip, hem jugat, hem fet vancances, el cole, ah! i el tió va cagar moltes coses i els Reis també van portar moltes joguines. Gràcies, tió. Gràcies reis mags! Ara ja ha arribat la primavera i farà més bon temps... A veure si anem a Salomó i juguem molt, eh? T'estimo molt.

Àvia Maite

20 de desembre del 2011

Alexis: el tió ja menja

Té molta gana!
Sembla un pirata, no?

Petonets per tú, la Irina,

la mama i el papa.

11 de desembre del 2011

Alexis: La festa de l'oli nou

Cartell de la cooperativa

Un cetrill

Oli d'oliva del VERGERARS-Salomó

Tothom esmorzant la rosta
(pa torrat ben sucat amb oli nou)

El tiet Arcadi escalivant arengades, llangonissa, cansalada...

El preu

Garrafes de 2, de 5. Ampolles...

La tieta Enri jugant a bitlles catalanes. És una campiona!
I la tieta Montse i l'avi mirant.

Alexis: la cosineta Minerva ja té un any i mig

Felicitats i molts petonets, Minerva!

6 de desembre del 2011

Alexis: un poema

Qui és Ella,

ni home ni dona,

faedora de totes les coses,

només albirada i al·ludida,

font de la vida i dels gèneres?

Ella és Déu,

Mare, germana, amant:

en el seu amor despertem,

ens movem, creixem,

ens desanimem, triomfem,

i ens rendim.

Qui és Ella,

mare del seu poble,

a qui ensenya a caminar,

que aixeca aquells que es cansen

d'aprendre a caminar,

que s'ajup per donar-los menjar?

Ella és amor,

que plora en un estable,

que ensenya des d'un bot,

Amic de leprosos,

dut lligat de mans a la creu.

Qui és Ella,

centelleig dels corrents,

frescor del pou,

poder viu de Jesús

que flueix de les Escriptures?

Ella és la Vida,

aigua, vent i riure,

calma mai quieta,

lleuger Esperit en moviment,

cantant mentre transforma.

Brian Wren

Per ara que ve Nadal,

em sembla una bona intuició de Déu, pare i mare.

T'estimo molt!

30 de novembre del 2011

Alexis, moltes felicitats i per molts anys!

Pirata guapo de 3 anys!

Aquí tenies 4 mesos

El pastís d'aniversari

T'estimem molt i estem molt contents
perquè avui fas 3 anys

i volem que siguis molt, molt feliç!!!

2 de novembre del 2011

Alexis: Panellets i flors

Els teus panellets de xocolata

Flors per l'àvia i panellets per tots

T'estimo molt!

Un petonet

15 d’octubre del 2011

Alexis: hi ha pobres

Amb impotència i esperança

Davant del Dia mundial per a l'eradicació de la pobresa i donada la situació social duríssima que viuen actualment moltes persones i famílies en el nostre país i en el Tercer món, des de Càritas volen manifestar que la situació actual l'estem vivint amb impotència i esperança. El dia mundial per a l'eradicació de la pobresa serà el dilluns 17 d'octubre.

Amb impotència perquè ja fa molts mesos, fins i tot anys, que Càritas denuncia que estem assistint impassibles a dues crisis i mitja (l'econòmica-financera, la de l'habitatge com a factor d'exclusió social, i una mitja crisi social). L'altra mitja, que encara no està en crisi, és la que eviten –fins quan?– familiars, entitats i serveis socials.

Amb impotència quan veiem, amb alarma, les conseqüències que l'atur te en el col•lapse de la vida de moltes persones, joves i grans, sense que s'actuï. No és una emergència econòmica i social tenir 5 milions de persones sense feina? Moltes d'aquestes persones les deixem –com a societat– als vorals i s'hi quedaran per sempre, fins i tot quan comencem a repuntar d'aquesta virulenta crisi.

Amb impotència quan es diu que falten tants anys per arribar a la situació de partida de la crisi, la del any 2007, quan teníem prop de 2 milions d'aturats. És aquesta la fita? Constantment 2 milions de persones, abocades a no treballar? Cap a on anem?

Amb impotència quan recordem les persones que en els països empobrits del Tercer món malviuen en permanent pobresa, mancats de drets i de llibertat, víctimes de la corrupció dels seus governs i d'altres governs que els neguen tota esperança. Sabem que la seva és una crisi molt més dura i sense un horitzó visible.

Amb impotència assistim, avui sí i demà també, a continues reduccions del poder adquisitiu de les pensions o prestacions de les persones pobres i sense endevinar on volem arribar (augment regressiu d'impostos com l'IVA, congelació prestacions/pensions o retallades en prestacions socials).

Amb impotència perquè Càritas ha de cobrir moltes necessitats bàsiques -que no cobreix l'Estat del Benestar- quan la gran majoria de les persones pobres que atenen no volen subsidis, sinó que volen feina, feina i feina.

Però a Càritas mantenen l'esperança

L'esperança que la societat civil sabrà donar un pas endavant amb iniciatives socials (per exemple Cooperatives) i que tots els que no estem directament afectats per la crisi ens sabrem contagiar de confiança, optimisme i compromís.

L'esperança que després de tantes retallades sabrem actuar sobre les causes de la crisi cercant un Consens sobre l'ocupació de totes les forces polítiques, econòmiques i socials.

L'esperança que els Estats sortiran al rescat de les persones en risc sever d'exclusió per la pèrdua de l'habitatge (la part senzilla i inexperta de les operacions hipotecàries) de la mateixa manera que ho han fet amb les Entitats Financeres (la part forta i experta).

L'esperança que entre tots evitarem que les retallades recaiguin un cop més en els més fràgils.

L'esperança que els països del Nord (els rics) renunciïn (renunciem) a una part del que tenen (tenim) en benefici del Sud.

L'esperança que el neoliberalisme doni pas a una economia social de mercat, caracteritzada pels valors que tenen en compte el factor humà.

Flama, 14 oct 2011