LA NOSTRA PARLA, LA NOSTRA LLENGUA

Escolteu joves i grans,

que comença aquesta història,

que ara té més de mil anys,

i convé que en fem memòria.
Va ser pels vols del vuit-cents

que el vell llatí es transformava

en una llengua diferent

i el català ja es parlava.
En català s’escriviren

aviat uns primers llibres

i el català s’estenia

cap a València i les Illes.
Ramon Llull, Ausiàs March,

la novel•la del Tirant,

també el Consolat de Mar,

una etapa culminant!
Però vingueren temps pitjors:

la cort reial allunyada,

la guerra dels Segadors,

els decrets de Nova Planta.
El govern el persegueix,

no s’ensenya el català,

però el poble, tanmateix,

no el deixarà pas d’usar.
I arriba la Renaixença

i es forma el catalanisme.

Ressorgeix la nostra llengua,

que viu amb nou dinamisme.
Arrenca una nova etapa,

s’implanta la normativa,

una obra de Pompeu Fabra,

que impulsa Prat de la Riba.
I el català és oficial

quan s’aprova l’Estatut.

D’una guerra desigual,

el català en surt vençut.
El franquisme és l’esfondrada,

la resistència i la por,

però el poble, ferm, es prepara

a un nou esdevenidor.
Retrobem la llibertat,

exigim autonomia;

reprèn l’oficialitat

la nostra llengua oprimida.
Torna el català als diaris,

a ràdio i televisió.

L’usen els parlamentaris.

L’empra l’administració.
Després de les maltempsades

ens cal anar més enllà;

unint l’esforç d’uns i altres

volem viure en català.
Als patis i a dins les aules

es va forjant un futur

construït amb les paraules:

que no en quedi exclòs ningú.
Però el futur d’aquesta llengua

depèn de tots, i de mi:

al carrer i també a la feina

convé, doncs, fer-la servir.
L’ha reconeguda Europa

gràcies a gestions i crides,

i amb la bandera d’Andorra

és a les Nacions Unides.
Hem fet un tros del camí

i no s’hi val a badar.

Cal que entre tots assolim

El ple ús del català.

Text: Carles Duarte · Il·lustracions: Pilarín · Edició: Joves per la llengua, 1983

La paret de les auques http://www.auques.cat