El ball del Sant Crist

La petita vila de Salomó (Tarragonès), d'escassament 500 habitants, escenifica, des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què Salomó passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Les escenificacions tenen lloc els 4 primers diumenges de maig (mes en el qual se celebra el dia de la Santa Creu, el dia 3) a les 12.00, a l'església parroquial de Santa Maria, arribant a implicar a més de 120 persones, entre actors, tramoistes, dansaires... Els salomonencs comencen a assajar les danses que es ballen durant l'obra a partir de Reis, mentre que les escenes parlades es comencen a assajar passada la Pasqua.

L'obra es representa dins l'església des de 1972, moment en què els salomonencs van demanar consell a Fabià Puigcerver i Yago Pericot, professors de l'Institut del Teatre de Barcelona. Puigcerver va encomanar als seus alumnes que proposessin un nou vestuari, escenografia i text per a l'obra, respectant-ne l'essència original. Entre uns i altres, doncs, van donar vida a la representació que es pot veure actualment. Puigcerver va afirmar que el ball "és un fet teatral típic dins el context històric i de la cultura europea. És una de les poques versions populars que d'una manera o altra s'han conservat d'aquells retaules, misteris i actes sacramentals coneguts de la història". Actualment, és l'únic ball parlat religiós que s'executa a l'interior d'un temple.

Fins llavors, el Ball del Sant Crist s'havia escenificat puntualment, ja fos acabada la Guerra Civil, o bé al 1965, quan es va acabar renovació de la capella del Sant Crist, any en què es va representar l'obra dins una gran carpa situada al camp de futbol de Salomó.

Amb la nova versió, el text es va reestructurar, intercalant-hi les narracions dels cronistes que van lligant la història que plasmen els diferents quadres. Així, tal com diu el cronista a l'inici de l'obra: "Senyors espectadors: Nosaltres som la història, la veu dels temps que foren realitat, el llibre obert que guarda la memòria dels fets trascendentals".

30 monedes per un Sant Crist

Aquesta representació teatral hagiogràfica narra la peripècia d'un prohom de Salomó, el ric mercader Josep Nin de can Cadernal, que volia posar fi a la misèria que patia el seu poble. Nin va assabentar-se que, a Alger (Algèria), hi havia blat en abundància per a qui pogués pagar-lo. Va decidir embarcar-se amb l'esperança de tornar a la vila amb el vaixell ple de blat.

A Alger, de seguida va fer tractes amb un mercader musulmà, Mahomet, que li va vendre sacs i sacs de blat. Però quan estaven tancant el tracte, Nin va veure que Mahomet tenia guardada a casa una gran talla del Sant Crist. El musulmà li va explicar que era el producte d'un botí del seu avi, corsari, que li havia deixat en herència, sota jurament d'assotar-lo cada divendres.

Nin, cristià fervorós, va voler acabar amb aquella ingonímia i va proposar a Mahomet de comprar-li la talla, pagant-li el seu pes en argent. Mahomet, tot i la promesa feta al seu avi, va arribar a la conclusió que, degut al volum i envergadura de la imatge, segurament aconseguiria una bona suma de diners. El sol fet de poder reunir tantes monedes va fer trontollar la fe en els seus juraments i va accedir al pacte.Però la sorpresa de Nin i Mahomet va ser majúscula quan, en pesar les balances, els dos plats es van anivellar amb el pes de tan sols 30 monedes d'argent, la mateixa quantitat per la qual Judes va vendre Jesucrist.

Mentre Josep Nin donava gràcies a Déu i es disposava a endur-se la talla, Mahomet es va negar en rodó a creure en el miracle i va acusar-lo de farsant. Ple d'ira i avergonyit per haver trencat el jurament, va endur-se la imatge disposat a cremar-la.

Josep Nin, trobant-se perdut enmig d'una terra desconeguda, no sabia què fer. Finalment, va optar per anar a veure el rei d'aquella ciutat, que tenia fama de justicier. El rei va escoltar els seus precs i va fer cridar a Mahomet, a qui els soldats van trobar intentant cremar el Sant Crist, sense sortir-se'n. El rei va exigir que repetissin l'operació de les balances, que van tornar a quedar anivellades amb només 30 monedes.

El rei, tot i no acabar de comprendre el miracle, va ser incapaç de negar l'evidència i va sentenciar que Josep Nin es podia endur la talla a canvi de les 30 monedes. Mahomet, però, encegat de ràbia, encara va tenir temps per robar el dit gros del peu del Sant Crist, portat per l'afany de voler conservar una part d'aquella talla prodigiosa.

Josep Nin, tot cofoi amb el blat i la imatge, es disposava a salpar de retorn a Salomó, però no hi havia manera que el vaixell es mogués ni un centímetre del port. Van inspeccionar la imatge i van veure la malifeta del mahometà, motiu pel qual van tornar a cercar-lo per demanar-li el dit que havia llevat a la imatge. Mahomet, temerós que el tornessin a denunciar davant el rei, va tornar la peça a Josep Nin, que la va col·locar a la imatge. El dit del peu, sorprenentment, es va unir al conjunt de la figura, tan sols quedant-hi un petit resquici.

El mercader cristià, finalment, va poder salpar d'Alger i retornar a Salomó, on va ser rebut per tot el poble engalanat i, després d'explicar el miracle de la talla, s'acorda que aquell Sant Crist serà el patró i protector de Salomó.