...El poble de Catalunya ha parlat en referèndum i que el TC pugui plantejar una reinterpretació de l’Estatut crea un gravíssim conflicte. Un conflicte que pot acabar amb una crisi d’Estat molt important. No veure això i no entendre les conseqüències que se’n poden desprendre és dramàtic per a Catalunya però sobretot per a Espanya. No n’hi ha prou amb una manifestació, que també es molt important, però si els partits no som capaços de trobar un escenari de treball comú no servirà de res.
...
L’Estatut és la nostra Constitució i ens pot agradar més o menys –jo no la vaig votar–, però en el moment en què és una llei democràticament aprovada i ratificada en referèndum pel poble de Catalunya, l’haig de defensar fins al final. L’Estatut no és una llei orgànica més i quan la principal llei del país és atacada, és lògic que la principal autoritat del país respongui. El president de la Generalitat ha de liderar la defensa de l’Estatut, només faltaria! Quin país tindríem si no fos així? L’Estatut surt del Parlament i aquest ha de tenir un paper clau en la seva defensa. El Parlament és on és més fàcil construir la unitat. El protagonisme no ha de ser del president del Parlament, sinó dels grups parlamentaris. Tothom en funció de la seva responsabilitat ha d’assumir els compromisos que implica el seu càrrec.
...
La batalla serà molt més llarga i només es guanyarà si coordinem bé la manifestació i la resposta jurídica del govern i del Parlament. També si des d’altres àmbits, com ara el món acadèmic, es juga un paper important a l’hora de contradir qui faci falta amb arguments jurídics. Davant d’una sentència injusta, el país haurà de donar la cara. Si no som capaços de fer-ho, serà la derrota. La derrota no ens la infligirà l’adversari, sinó nosaltres mateixos. La derrota la tindrem si no som capaços de donar una resposta de país. I encara hi som a temps.
Ernest Benach – President del Parlament
Avui.cat
Molts petonets!
