A la porta del supermercat del davant de casa cada dia, al matí i a la tarda, hi ha asseguda al terra una dona que demana.
Avui cap a quarts d'onze he sentit molts crits al carrer. Eren dues dones que discutien "pel lloc de treball".
Una anava sola però l'altra portava TRES CRIATURES!
S'han quedat demanat, una a cada costat de la sortida del super, fins l'hora de dinar. A la tarda només n'hi havia una, la que no portava nens.
Em pregunto:
Aquesta és una vida digna?
On són els homes d'aquestes dones escampades per Tarragona sempre demanant? I ells, què fan? De gerents del negoci?
Si la gent donem, sempre hi haurà qui demani?
Es podrà trencar aquesta cadena i els seus fills i filles tindran una formació i podran ser lliures?
Alexis, t'estimo molt!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada