Alexis, ens manifestem?

La manifestació proposada per Òmnium Cultural, a més de ser un gran acte de reafirmació nacional, és a dir, una expressió d’autoestima i de confiança en el nostre futur com a nació, enllà del país –a Espanya i a la resta del món– ha de ser entesa com una resposta contundent al desafecte que Espanya mostra per Catalunya.

És a dir, es tracta de “plantar cara” –per dir-ho fent cas al mestratge del darrer Premi d’Honor, Joan Solà– al desafecte del qual ha parlat el president José Montilla, però just al revés: que Espanya entengui que posant obstacles al nostre autogovern i alimentant l’anticatalanisme són ells que s’han complicat la vida.

És en aquest sentit que deia, divendres passat, que el principal objectiu de la protesta ja no pot ser pidolar clemència i comprensió a Espanya, sinó autoexigir-nos un comportament nacionalment digne, en la línia que assenyalava Heribert Barrera en aquest diari. I, en conseqüència, la millor manera de plantar cara a Espanya és mostrar-li la indiferència que s’ha anat guanyant a pols.

Així, segons el meu parer, els missatges que haurien de predominar a la concentració haurien d’anar dirigits als catalans invitant-los a afegir-se a un gran i ambiciós projecte d’emancipació nacional. Als membres del Tribunal Constitucional, després de tant esforç per la sentència, deixem-los reposar.

... ...

La manifestació de què parlem, però, no cal que sigui independentista. No es poden cremar etapes ni fer sentir allò que encara no es comparteix.

Alguns, pocs, ja veuen el final del pont que condueix a la plena dignitat nacional, però d’altres tot just hi entren, per fugir de l’asfíxia que crea una situació sense futur. La majoria, en canvi, pot ser que encara ni tan sols sàpiguen que hi ha una possibilitat de vida més digna després de la travessa d’un pont el pas del qual exigeix una certa capacitat de risc.

La manifestació a propòsit de la sentència –jo, ni tan sols diria que és “contra” la sentència– n’hi ha prou que mostri que existeixen ponts i que convenci del fet que es poden travessar. La manifestació serà el principi d’una llarga marató.

Salvador Cardús – AVUI.cat

T'estimo molt!