Poesia

“DEDICO aquest poema a la muntanya
que en tot temps visita la meva finestra.

A vegades, el sol la calcina. Altres, l’ofega.
Sovint rep l’assot de la pluja.

No es estrany que la boira la cenyeixi suaument.
Mai no l’he sentida queixar-se de la calor o del fred.

Mai no ha cobrat res per la seva majestuosa bellesa. Ni l’agraïment.
Ella simplement es dóna. Gratuïtament.

Quan el sol l’acaricia no és pas menys majestuosa
que quan rep el batiment del vent.

No es preocupa que la contemplin.
Ni s’enfada si la trepitgen.

Ella és com l’Infinit: tot ho suporta; tot ho aguanta; tot ho accepta.
L’Infinit, Déu, és com ella.

Per això la muntanya és una manifestació de l’infinit,
és un sagrament de Déu:
revela, recorda, mostra, remet.”


Leonardo Boff